Denuncia la “hipocresia directiva” d’Antena 3 després de la mort de Ricardo Ortega

Després de retre un merescut homenatge a Ricardo Ortega i compartir amb els seus familiars, amics i companys/es d’Antena 3 el dolor per la seva pèrdua, a la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) creiem que ha arribat l’hora d’analitzar els terribles esdeveniments d’aquests dies i de reflexionar-hi.

Ens dol la mort del Ricardo i ens indigna la hipocresia de l’empresa i dels seus directius. La mateixa patronal, els mateixos gestors que s’havien obstinat a marginar i aparcar l’ideològicament “molest” corresponsal a Nova York (ell mateix va confessar al seu col·lega Rafael Poch que, després de rebre diversos tocs d’atenció, el van cessar “per una pressió expressa de La Moncloa”), s’han penjat ara les “medalles empresarials” de l’enviat especial assassinat. Els seus elogis, adornats amb la típica retòrica del “millor reporter” i el “periodista de raça”, sonen buits i falsos.

La direcció d’Antena 3 s’ha aferrat a la legalitat formal de la situació laboral de Ricardo Ortega (un fax enviat des d’Haití havia suspès la seva llicència temporal sense sou i l’havia “retornat” a la plantilla) per esquivar les responsabilitats que li planteja el Comitè d’Empresa. Però la veritat és que el periodista, com recalca la representació sindical, no disposava “de càmera, producció, telèfon ni equip”, és a dir, es trobava amb una “precarietat d’equipament temible enmig d’un conflicte”. Mai no sabrem si una armilla antibales li hauria salvat la vida. Sí que sabem que se li n’hauria d’haver proporcionat una i que ell no en tenia cap.

La FeSP no té intenció de polemitzar amb Antena 3 sobre les seves afirmacions que va intentar infructuosament fer arribar a Ricardo Ortega material de treball i diners. Simplement, hem rebut testimoniatges que relativitzen aquesta versió i que troben a faltar una major diligència empresarial per servir-se de vies com l’Ambaixada espanyola o la seva valisa diplomàtica. Al final, “tota la cobertura que se li podia facilitar des de Madrid” va resultar ser insuficient.

Però no volem quedar-nos en el simple retret a empresaris i directius d’Antena 3 Televisió, per molt merescut que ens sembli. La Federació de Sindicats de Periodistes convida a treure conclusions i aprendre del que ha succeït i proposa fórmules concretes per garantir als enviats especials el màxim recolzament possible, tant laboral i professional com en matèria de seguretat. Per començar, i per a això poden comptar amb la col·laboració de la FeSP, totes les empreses informatives haurien d’aprovar un Estatut específic per als seus corresponsals de guerra o enviats a escenaris informatius d’alt risc. És el millor homenatge que podrien retre a Ricardo Ortega, José Couso, Julio Anguita Parrado i tants periodistes que es juguen la vida per assegurar el dret ciutadà a una informació lliure i independent. Que també és, no ho oblidem, un deure de les empreses de comunicació.

22 de març de 2004

Traducció: Traduït traduit.com

Etiquetes: , , ,