Aquest dimecres finalitza el termini per presentar esmenes a la Llei General de Comunicació Audiovisual, que es discutirà ben aviat a la Comissió Constitucional del Senat. Aprovat el projecte en el Congrés dels Diputats, només va millorar substancialment pel que fa a les garanties de no privatització de les radiotelevisions autonòmiques i locals, la seva funció de producció i edició de programes, el seu sistema mixt de finançament, i el seu funcionament a través de contractes programa i mitjançant la legitimació parlamentària (i no governamental) dels corresponents òrgans de gestió. També hi va haver algun avenç en relació a la participació de les comunitats autònomes en la definició de l’espai radioelèctric estatal i als acords bilaterals com única condició per a la recepció mútua de televisions en comunitats veïnes, com el conflictiu cas de TV3 i Canal 9.
Tot i això, per a la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) es mantenen tots els aspectes negatius de la proposta audiovisual del Govern central, frontalment oposada al model proposat per la Comissió d’Experts nomenada per Rodríguez Zapatero l’any 2004, i que va permetre la llei de reforma de RTVE, basada en una clara definició del servei públic i en una subvenció clara a través del contracte programa, a més de una direcció votada per una majoria qualificada del Parlament.
No hi ha en el projecte de Llei una consideració del sector audiovisual com un espai de servei públic, exigible a tots els operadors que gaudeixen d’una concessió de l’espai radioelèctric, sinó una concepció de mercat audiovisual, de pura activitat econòmica, molt grata a qui han estat els grans inspiradors i beneficiats d’aquesta proposta: els prestadors privats agrupats a la Unión de Televisiones Comerciales Asociadas (Uteca). Unes empreses a les quals es concedeix una ampliació de les llicències de 10 a 15 anys i la renovació automàtica no contemplada en la normativa europea; a les quals es garanteixen amplis límits per a la publicitat (consagrada ja per llei la seva desaparició a TVE) i per a les fusions entre cadenes; la inclusió de les telesèries en l’obligat 5% d’inversió en cinema europeu, i el “dret a l’autorregulació”, de ridícul balanç fins ara i oposat a una veritable regulació que hauria d’estar en mans de l’autoritat audiovisual, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals. Un CEMA sense la competència de la concessió de llicències (només els requisits dels concursos) i al qual es resta capacitat sancionadora, especialment en el cas de faltes lleus i d’emissió de publicitat que incompleixi els principis de la Llei.
D’altra banda, i completant un model més liberalitzador que regulador, se circumscriuen a la radiotelevisió pública les obligacions de servei públic que se suposen contràries a una programació majoritària, i es limita el seu creixement i el seu pressupost a un incert finançament basat en els beneficis de les privades, segons uns criteris que pot qüestionar la Unió Europea. S’avança així, per la tolerància a la concentració de cadenes i per les prohibicions a la radiotelevisió pública (pel que fa a la compra de drets esportius i de grans produccions de Hollywood), cap a una realitat de dues grans cadenes privades, nascudes dels processos de fusions en curs, i d’una radiotelevisió pública ‘bonsai’, a l’estil d’EUA, de qualitat però marginal, i sense capacitat d’exercir la seva funció vertebradora de la cohesió social. Una radiotelevisió pública que s’aproximaria així a la realitat dels mitjans comunitaris o del tercer sector, que la Llei tolera però que encotilla amb una limitació abusiva del seu pressupost i amb la impossibilitat d’accedir al finançament via publicitat.
Per tot això, la FeSP fa una nova crida a la recuperació del model audiovisual promès pel president del Govern central abans d’accedir al càrrec, i que va crear esperances entre una ciutadania i uns professionals farts tant de la telescombraria com de la manipulació informativa. La Federació de Sindicats de Periodistes donarà suport als plantejaments i les esmenes que vagin en aquest sentit. Per evitar, sis anys després dels compromisos de Rodríguez Zapatero, que es faci realitat aquesta veritable contrareforma legislativa que no pot dur més que a la fractura audiovisual de la societat espanyola i al deteriorament de la seva qualitat democràtica.
16 de febrer de 2010
Junta Executiva Federal de la
Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP)