«Els mitjans de comunicació públics haurien d’haver canviat fa anys», reclama Joan Botella, politòleg expert en mitjans de comunicació i en canvi, lamenta, han derivat cap «a un partidisme insuportable».  Botella és doctor en Dret i catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser membre del Consell Audiovisual de Catalunya entre el 1997 i el 2006, on va ser responsable de pluralisme informatiu i de relacions internacionals. Això el va portar a ser membre del comitè directiu de la EPRA (European Platform of Regulatory Authorities), de la qual va ser escollit president entre 2005 i 2007.  Ha participat en el Simpòsium Internacional sobre Dret a la Informació i Ciutadania organitzat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), on ha estat entrevistat per la periodista Laia Serra Valls.

Joan Botella, Doctor en Dret i catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Botella constata el partidisme en els mitjans de comunicació a Catalunya en el fet que «sabem que el director de Catalunya Ràdio és d’un partit mentre que el de TV3 és de l’altre partit amb el qual fa govern mentre al mateix temps els patits s’intercanvien la direcció dels serveis informatius» en una emissora i l’altra tenint així tots dos representació en el control dels dos mitjans. Afegeix que «això s’ha dit, s’ha publicat i no hi ha hagut escarafalls ni s’ha generat cap escàndol. I a RTVE encara és pitjor». Joan Botella, però, creu que la situació dels mitjans públics a Espanya i Catalunya no és comparable a la de països de l’est d’Europa, com Hongria o Polònia, on considera que el control governamental dels mitjans és extrem. Diu que «no seria just dir que a Catalunya i Espanya la llibertat d’informació està en perill però la percepció és que són instruments, fins i tot pessebres, on es pot nomenar persones. Al Consell de la Corporació «hi ha  un senyor que fa 25 anys que hi és i això que es renova parlamentàriament». Finalment assegura que «la reforma és urgent. el sector públic s’ha de renovar i ha de millorar. Ha de tenir criteris més sòlids d’eficàcia i professionalitat». L’entrevista sencera es pot consultar en aquest enllaç.

L’SPC ha iniciat a la seva pàgina web un seguit de notícies per donar a conèixer el més destacat del conjunt d’entrevistes que formen part del simpòsium, per ajudar a la seva difusió i per contribuir a enriquir la conscienciació ciutadana sobre la importància del dret a la informació de la ciutadania. En són tres cada setmana i en aquest tercer capítol –els anteriors es poden localitzar en aquesta mateixa pàgina web– també destaquem, a banda de Botella, les participacions de Damián Loreti, impulsor de la Ley de Servicios de Comunicación Audiovisual a l’Argentina, la coneguda com Ley de Medios; i Pere Rusiñol, periodista que ha apostat per la creació de mitjans gestionats pels mateixos professionals de la informació que hi treballen.

50.000 persones al carrer
La Llei de Serveis de la Comunicació Audiovisual de l’Argentina, més coneguda com la Llei de Mitjans, va ser promulgada l’any 2009 sota el govern presidit per Cristina Fernández. La norma va quedar suspesa després de l’arribada al poder de Mauricio Macri. Damián Loreti, advocat per la Universitat de Buenos Aires (UBA) i doctor en Ciències de la Informació pel Departament de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid i un dels màxims impulsors de la llei, explica que quan aquesta va ser aprovada «van sortir 20.000 persones al carrer per celebrar-ho» i que quan Macri se la va carregar «en van ser entre 40.000 i 50.000» per protestar contra allò que se’ls havia arrabassat. Loreti detalla que «el que plantegem és que els serveis de comunicació audiovisual són un suport per a l’exercici del dret humà a la comunicació i a la llibertat d’expressió».

Damián Loreti, advocat per la Universitat de Buenos Aires (UBA) i doctor en Ciències de la Informació pel Departament de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid.

Per quina raó els estats necessiten regular el dret a la informació de la ciutadania? Loreti recorda que segons la Unesco «tots els estats tenen l’obligació de garantir el pluralisme i la diversitat cap a les persones. Els països ho han firmat aprovant aquesta convenció. Ningú ho nega, però no fan res». La suspensió de la llei per part de Macri «va generar un efecte important que va canviar la relació de la gent amb els mitjans. Se’ls va començar a exigir, com a un poder que són, el reconeixement de diverses qüestions, de diversos drets». La implicació ciutadana en la redacció d’una llei de la comunicació neix del fet que el 2004, «a l’Argentina hi havia una llei que venia de la dictadura i que havia estat empitjorada pel neoliberalisme de Medem. Un conjunt d’investigadors, entitats, sindicats, organitzacions de drets humans, mitjans lliures, mitjans petits, universitats…, ens vam ajuntar i vam fer una declaració de 21 punts. Va començar a circular i el 2008 teníem ja desenes de milers d’adhesions. Després d’un llarg procés de debats, el 19 de març de 2009 es va presentar un text que es va discutir en audiències públiques a totes les universitats nacionals . Es van recollir 180 recomanacions de modificació. Tot això, amb el silenci absolut dels grans mitjans de comunicació». L’entrevista sencera, realitzada per la periodista Laia Serra Valls, es pot llegir en aquest enllaç.

Impensable fa deu o quinze anys
«Estem vivint un retrocés important en matèria de llibertat d’expressió. A una legislació que conté delictes com les injúries a la corona s’afegeixen la Llei Mordassa i les sentències exemplaritzants per delictes com ofendre els sentiments religiosos, el que porta a molts mitjans a l’autocensura». Ho diu el periodista Pere Rusiñol, que després de treballar en diversos dels grans mitjans espanyols, ha optat per impulsar petits mitjans impulsats per periodistes, com Mongolia. Aquesta publicació ha estat condemnada, en una sentència ratificada pel Tribunal Suprem, per un delicte d’intromissió en l’honor de l’extorero Ortega Cano. En aquesta cita que reproduïm, Rusiñol es refereix a aquest fet i assegura que una resolució com aquesta «fa deu o quinze anys hauria estat impensable». Rusiñol és una altra de les persones que ha participat en aquest simpòsium en una conversa realitzada amb la periodista Joana Garcia Grenzner.

Una de les qüestions que més ha analitzat Rusiñol és la propietat dels mitjans. Considera que és un fet molt important, però que sembla que «als periodistes els fa mandra entrar-hi». A les empreses de comunicació, afirma, ha augmentat la concentració de la propietat d’una manera no explícita. El sector financer s’ha quedat per activa o per passiva la majoria dels grans mitjans espanyols. Hi ha tres o quatre grans capçaleres bancàries de les quals depenen quasi tots els grans mitjans». Per això és necessari, reclama, «que hi hagi organismes i mecanismes que vetllin per donar-nos la informació sobre aquesta xarxa de relacions i de dependències i perquè eviti aquestes concentracions».

Pere Rusiñol, un periodista coneixedor dels grans mitjans que ha apostat perquè els propis professionals gestionin els mitjans.

En aquest context, els petits mitjans fets per periodistes «ho tenim difícil perquè estem en un mercat pensat per a empreses capitalistes convencionals, que tenen uns empresaris que tenen uns altres negocis i que moltes vegades utilitzen els mitjans de comunicació encara que siguin deficitaris per aconseguir beneficis i ajudes polítiques, econòmiques i empresarials per als seus altres negocis». Si el dret a la informació de la ciutadania estigués realment protegit, afegeix Rusiñol, «hi hauria una pila de possibilitats des del punt de vista de la legislació, dels recursos i dels instruments financers». Però per tenir tot aquest marc «cal una decisió política més enllà del periodisme, que legisli i intervingui en un mercat que està condicionat i fins i tot capturat per uns interessos que diuen que creuen en el mercat però que en realitat només fomenten oligopolis. Tot l’entorn legal i econòmic no està orientat per afavorir i protegir aquest tipus de noves propostes que competeixen en un tipus de mercat trucat». No obstant això, assegura Pere Rusiñol, «lluitem per consolidar aquests espais de llibertat periodística». L’entrevista sencera es pot consultar en aquest enllaç.

Etiquetes: