Ja fa quasi sis setmanes que el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma arran de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, que ha comportat l’ordre de confinament de la ciutadania. Això ha provocat efectes de tota mena de la majoria dels quals costarà molt refer-se. Un dels més nocius l’hem vist en allò que afecta el dret a la informació de la ciutadania.

Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) volem destacar l’esforç que periodistes i mitjans estan fent per fer una cobertura exhaustiva de la crisi de la pandèmia. Tot i això assistim alarmats a:

La colonització dels espais informatius des de diferents governs, amb compareixences seguides de rodes de premsa interminables que aporten poca informació i molta opinió oficial.
Els encavalcaments i contraprogramacions d’aquestes compareixences que desorienten la ciutadania. Caldria que s’organitzessin de manera que no obliguin l’audiència a haver d’escollir entre la roda de premsa d’un govern o de l’altre.
L’ús partidista dels mitjans públics. Compartim les queixes que s’han fet des de sectors professionals i exigim que s’acabi aquesta pràctica. Les rodes de premsa íntegres i en directe tenen justificació per fer comunicacions a la ciutadania molt transcendentals, però que no poden ser la norma habitual. Entenem que els mitjans públics han d’oferir declaracions institucionals en aquest moment de crisi sanitària però això no justifica que les facin en l’horari dels seus espais informatius, perquè això és barrejar informació amb gestió governamental. Aquests espais no poden estar dirigits, ni ara ni mai, des de les instàncies polítiques. Això també genera alarma. Els presidents de govern, els ministres o els consellers no són ni caps d’informatius ni redactors en cap dels mitjans. Ni els directors. La gestió dels espais informatius i els seus continguts ha de ser dirigida des de la responsabilitat periodística dels ens públics.
Al tractament que es fa des de molts mitjans de l’evolució de la pandèmia i l’afectació en el conjunt de la societat, de forma molt allunyada a com recomanen els codis deontològics. És legítim que pugui haver-hi un decantament en els mitjans –tret dels públics, que han de mantenir-se neutrals–, però això no justifica manipulacions, difusió de rumors falsos o la utilització interessada de les dades que hem vist massa sovint en aquestes cinc setmanes.
• Com cada dia la realitat informativa alimenta el nostre estat d’alarma informativa. Per exemple, quan des d’instàncies del govern espanyol s’inclou una pregunta en un sondeig sociològic sobre si es preferix la informació oficial o els rumors falsos, que caldria prohibir, en una dicotomia maniquea que ignora la informació crítica. O per les manifestacions d’un alt responsable de la Guàrdia Civil en la mateixa línia que el CIS, corroborades pel document que ell mateix va enviar al conjunt del cos. Perquè entre les seves competències no hi ha la de defensar la política informativa del Govern.

En aquestes cinc setmanes d’alarma hem reclamat –conjuntament amb la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP)– que hi hagi ajudes als mitjans perquè no hagin de fer ERTO i així poder informar amb veracitat i rigor. Si la defensa que es fa des de les instàncies públiques de la importància de la informació és realment sincera, cal que ho implementin com més aviat millor. Això sí, amb ajudes condicionades a la retirada dels ERTO i a la protecció del col·lectiu del sector que amb més alarma pateix les conseqüències laborals de la pandèmia com és el de periodistes a la peça i freelances.

D’altra banda, els governs han de facilitar la feina dels i les professionals de la informació. Les seves queixes ja van ser ateses dies enrere i han servit per millorar una operativa de les rodes de premsa totalment inadequada basada en què un càrrec governamental triés les preguntes que se li fan o no als responsables polítics. La cirereta del pastís seria que presidents, ministres i consellers, en el torn de resposta, no les convertissin en mítings. Des del periodisme també agrairíem que les institucions facilitessin les dades en uns horaris adequats perquè els i les professionals, en èpoques de confinament, poguessin conciliar sense problemes la vida familiar i la laboral. No hi ha cap necessitat de difondre dades a mitjanit.

Finalment, volem mostrar la nostra solidaritat i suport a totes les persones i famílies que estan patint els efectes de la pandèmia fins al punt que han perdut persones estimades en aquests darrers dies en circumstàncies força dures, entre elles diversos professionals de la informació. Per això creiem que el patiment de la ciutadania no admet informacions manipulades, interessades, partidistes, mitges veritats i mitges mentides, o directament falses. El dret a la informació és un dels béns més preuats en tota societat democràtica, només per sota del bé més preuat, com és la vida. Si no es respecta aquest dret, es sotmet la ciutadania a un estat d’alarma informatiu que fa encara més penós l’estat d’alarma sanitari decretat per combatre la COVID-19.

Com dèiem dies enrere, que el coronavirus no afecti el dret a la informació de la ciutadania.

23 d’abril de 2020

Etiquetes: , , , ,