L’acció sindical i col•lectiva -més enllà del que la professionalitat mal entesa impulsa que l’individualisme i la competitivitat- és la que permet millorar aspectes com ara l’augment de salari, la reducció de la jornada, la participació en l’organització del treball o l’assoliment de beneficis col•lectius per als treballadors, o la conciliació de la vida personal i laboral. Per això, en aquesta jornada es va comptar amb una experiència de participació en un comitè d’empresa per part d’un periodista de gabinets, com és el cas d’Ángel Gonzalo ex membre del Comitè d’Empresa d’Amnistia Internacional pel Sindicato de Periodistas de Madrid. Gonzalo va explicar les dificultats per assolir representació sindical al tercer sector i totes aquelles millores que van poder aconseguir en el dia a dia de la seva entitat: flexibilitat horària, remuneració d’hores extra, major nombre de dies llibres, compensacions per treballar en dies festius, etc.

A més, la taula també va comptar amb la presència de Carme Freixa, experta en polítiques públiques dels usos socials del temps que va reivindicar la gestió del temps com un dret i que va criticar l’organització social del temps al voltant del treball. En aquest sentit, va plantejar que en professions com el periodisme les noves tecnologies poden afavorir una major flexibilitat de l’ús del temps i va assenyalar que són els sindicats els que han de liderar aquests canvis per evitar abusos i pactar les condicions. Segons Freixa, l’empresari ha de deixar de desconfiar dels seus treballadors i voler controlar-los “per passar a treballar per objectius”. La finalitat és racionalitzar l’ús del temps en compte de valorar “la presència a l’empresa” a partir de jornades interminables.

Juana Maria Ibarra, periodista i autònoma, va explicar la seva experiència en el periodisme de gabinets com a autònoma i va assenyalar que s’ha de ser ferm en la negociació de les condicions amb qui contracta els teus serveis: tant pel que fa a plantejaments ètics, com per defensar la feina periodística que es realitza i que aquesta es diferenciï d’altres feines que com autònom es puguin fer. El d’autònoms és un sector creixent i cada cop més precaritzat dins del periodisme de gabinets.

Finalment, Vicent Canet, secretari de Gabinets de l’SPC, va reclamar en la seva intervenció l’actuació col•lectiva i sindical com a eina per poder regular el sector i millorar unes condicions de treball subjectes actualment a estrés, jornades interminables i una creixent precarització.
Segons Canet, les pressions laborals o per assolir “resultats” en repercussió mediàtica, juntament amb el desconeixement que molts cops tenen els directius sobre el funcionament dels mitjans de comunicació, acaben provocant situacions d’estrès que ni beneficien el treballador ni els objectius de l’empresa. Les afectacions psicosocials i d’ambient laboral són les grans oblidades dels plans de prevenció de riscos laborals, però les que més afecten a treballs d’oficina. També va reclamar la delimitació de les funcions de gabinet de periodista que permetin defensar el seu lloc de treball davant de possibles abusos o intromissions.

Taula sobre la relació entre gabinets i mitjans

A aquest taula rodona l’ha precedida una primera celebrada el passat 18 d’octubre al Col•legi de Periodistes de Catalunya i que es titulava Gabinets de Comunicació: periodistes o publicistes? On són els límits dels gabinets per poder influir en els mitjans. En aquesta el Sindicat de Periodistes de Catalunya va plantejar les organitzacions professionals presents fer un treball unitari per presentar una proposta de modificació de l’esborrany de Llei de Garantia al Dret a la Informació que inclogués els periodistes de gabinets. En la mateixa es va fer una crida a regular la relació entre gabinets i mitjans més enllà de les bones pràctiques i les bones intencions i donar garanties legals per defendre posicions ètiques en cas de conflicte entre el periodista i l’entitat on treballa.

A la taula rodona del 18 d’octubre, Goretti Palau s’encarregà d’exposar la ponència marc, una taula en la qual també van intervenir Jordi Navarro, president de l’Associació de la Comunicació Pública; Marta Rosés, del gabinet de comunicació de la Cambra de Comerç de Barcelona; Montse Santolino, del gabinet de comunicació de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament; Toni Gasa, director de comptes de l’agència de comunicació Equipo Singular; Pilar Casanova, de la Comissió de Gabinets del Col•legi de Periodistes de Catalunya i Vicent Canet, secretari de Gabinets de l’SPC.

Informe sobre gabinets

D’altra banda, el passat 4 d’octubre es va presentar l’Informe de Gabinets de Comunicació de l’SPC elaborat a partir d’una enquesta interna entre afiliats al sindicat sense valor estadístic, i sense ser representatiu del sector, però que vol ser una primera aproximació per orientar la política del sindicat al respecte.

Més informació a: gabinetscomunicacio@gmail.com