Després de tres anys d’intentar negociar amb la direcció la regulació dels drets d’autoria, un col·lectiu de fotògrafs va decidir, davant la impassivitat de l’empresa per tractar el tema, fer efectiva la reclamació dels seus drets adreçant les corresponents factures a INICIATIVAS DIGITAL MEDIA, S.L. (La Vanguardia Digital). La resposta d’aquesta societat va ser la denegació del pagament de les factures al·legant que LA VANGUARDIA EDICIONES, S.L. podia disposar lliurement dels drets sobre les fotografies. Conseqüentment, i sempre amb l’ànim obert a la negociació, aquest col·lectiu va decidir interposar demanda davant els tribunals perquè fossin ells qui determinessin el conflicte.

El judici es va celebrar el 13 de juliol del 2004. La sentència resultant del qual ha estat favorable a 19 dels 21 demandants, i declara:

a) “que INICIATIVAS DIGITAL MEDIA, S.L. ha reproduït a la pàgina web que explota i ha inclòs a la base de dades de la pàgina una sèrie de fotografies realitzades pels actors sense la seva autorització.”
b) “que aquesta inclusió suposa una vulneració dels drets d’explotació dels actors.»
I condemna INICIATIVAS DIGITAL MEDIA, S.L. al pagament de les factures presentades”.

Transcrivim literalment a continuació les parts més significatives de la sentència:

“L’art. 51 disposa que la transmissió dels drets d’explotació de l’obra creada en virtut d’una relació laboral es regirà pel que consta pactat en el contracte; pacte que caldrà fer per escrit i que, en cas que no es faci, es presumirà que els drets d’explotació han estat cedits en exclusiva i amb l’abast necessari per a l’exercici de l’activitat habitual de l’empresari en el moment del lliurament de l’obra realitzada en virtut d’aquesta relació laboral, i es prohibirà a l’empresari utilitzar l’obra o disposar-ne per a un sentit o amb finalitats diferents de les indicades. Els actors vinculats per una relació laboral amb LA VANGUARDIA EDICIONES, S.L. no estan sotmesos a cap clàusula especial, ja que no consta prevista en els contractes laborals subscrits. (…) Com que calia considerar cedides només les modalitats d’explotació necessàries per a l’exercici de l’activitat habitual de l’empresari en el moment del lliurament de l’obra, cal entendre que es van cedir els drets de reproducció i de distribució, atès que l’empresa es dedica a l’edició d’un diari imprès, però no es va cedir el dret a la comunicació pública, i el de reproducció s’entén cedit limitat a l’activitat d’edició impresa, fet que no inclou dins d’aquest concepte la creació d’una obra digital, ja que suposa una innovació en l’activitat empresarial, dedicada en exclusiva a l’edició d’un diari imprès”.

D’altra banda, l’art. 52 estableix que, llevat que hi hagi un pacte que estipuli el contrari, “els autors de les obres reproduïdes en publicacions periòdiques conserven el seu dret d’explotar-les en qualsevol forma que no perjudiqui la normal de la publicació en la qual s’hagin inserit.”

“L’art. 43.5 LPI, d’altra banda, estableix que la transmissió dels drets d’explotació no inclou les modalitats d’utilització o mitjans de difusió inexistents o desconeguts en el moment de la cessió i la mateixa utilització del dret transmès al cessionari està condicionada, ja que el cessionari en exclusiva no només té el dret, sinó també el deure explotar l’obra (STS 2-3-92), i ha d’obtenir el consentiment de l’autor per transmetre el seu dret (art. 49). (…) Per tant, tret dels actors que tenien subscrit un contracte de prestació de serveis l’any 2001 en el qual es va preveure que la cessió incloïa la comercialització de les fotografies per mitjà de les xarxes informàtiques (el senyor Emilio Castro Juárez i la senyora Mercè Gili Fernández), cal concloure que dins de la cessió efectuada pels actors dels seus drets no es troba l’autorització per reproduir digitalment l’obra o la seva comercialització mitjançant la transmissió en línia.”

“La pàgina web de la demandada és una obra nova, diferent i independent del diari La Vanguardia” (…) S’ha dit en l’acte del judici que el diari digital té tres funcions: oferir les notícies del dia, una hemeroteca i una actualització de les notícies, però ofereix molts més serveis, per la qual cosa, encara que editi digitalment el diari imprès, és molt més que el diari de paper digitalitzat; és, com s’ha dit, una obra nova i diferent, mereixedora de protecció com a tal. Per tant, no es pot entendre que es tracti de la mateixa obra editada de dues maneres diferents (en paper i digital). (…) El que realment ofereix el diari digital és la informació actualitzada, per la qual cosa, en realitat, el més rellevant del producte és la informació actualitzada: la notícia d’última hora i no el que s’ha publicat en paper”.

“Però la novetat més destacable del producte amb relació a l’obra impresa és que constitueix una nova activitat editorial que consisteix en la transmissió en línia de manera interactiva o a la carta, amb la substitució de la distribució d’exemplars, sent l’aspecte rellevant de l’explotació en línia la mera posada a la disposició del públic de la còpia digital de l’obra perquè qualsevol persona hi pugui accedir, des del lloc i el moment que esculli, per mitjà d’una transmissió en línia.”

(…) “Per tant, la transmissió en línia que efectua la demandada per mitjà de la seva pàgina web comporta una nova manera d’explotació de l’obra, com és la comunicació pública, modalitat d’explotació no cedida per la major part dels actors, ja que no és necessària per a l’edició d’un diari imprès, que s’explota per mitjà de la seva distribució.” (…) “…no es poden considerar inclosos dins de la cessió donada pels actors els altres actes de reproducció diferents de l’edició impresa del diari La Vanguardia. La digitalització d’aquest diari, la seva incorporació a un suport electrònic mitjançant la càrrega (uploading) a la memòria interna d’un equip informàtic, la seva introducció en una base de dades, la descàrrega (downloading) a la memòria interna d’un ordinador són actes de reproducció per als quals resulta necessari comptar no només amb l’autorització o la cessió de l’editor com a autor de l’obra col·lectiva, sinó dels diversos autors que hi han participat.”

(…) “L’autor o productor de l’obra digital ha de comptar amb l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual de les obres incorporades a aquesta obra. La demandada al·lega que és una mera gestora i comercialitzadora dels drets que LA VANGUARDIA EDICIONES, S.L. té del diari La Vanguardia com a obra col·lectiva, ja que ha formalitzat una llicència d’ús per a la seva distribució i comercialització. Com ja s’ha indicat anteriorment, cal considerar que LA VANGUARDIA EDICIONES, S.L., en qualitat d’editora del diari La Vanguardia, té els drets sobre el diari, d’acord amb el que estableix l’art. 8 LPI, ja que es tracta d’una obra col·lectiva per a la creació de la qual l’editora ha reunit aportacions de diferents autors, entre elles la dels actors, però no disposa de la cessió per part d’aquests actors per efectuar actes de reproducció o de comunicació pública per mitjà d’Internet, per la qual cosa no pot fer-ho per si mateixa, ni pot cedir-ho a un tercer.”

(…) “Tot i que corresponen a l’editor els drets de propietat intel·lectual sobre el diari en el seu conjunt, com s’ha dit abans, els autors de col·laboracions per a la publicació periòdica conserven certs drets segons l’art. 52 LPI, drets irrenunciables com estableix l’art. 55 LPI. La llei reconeix als autors de les obres inserides el dret d’explotar separadament en qualsevol forma que no perjudiqui la normal de la publicació en què s’hagin inserit. Les fotografies poden tenir un mercat secundari d’explotació, després de la seva divulgació en l’exemplar del diari d’informació. És habitual, per exemple, la recopilació d’aquestes obres en un llibre. Aquest dret pot resultar minvat per la inclusió de les fotografies en una base de dades digital, perquè constitueix un accés permanent molt accessible, fàcilment copiable i reproduïble.”

Barcelona, 10 de setembre del 2004

Traducció: Traduït traduit.com