Passat el 2009, que ha comportat al sector de la premsa nombrosos Expedients de Regulació d’Ocupació i reduccions de plantilla, continuen les mesures empresarials en diversos mitjans, que busquen alternatives diferents als acomiadaments, basades sobretot en la congelació o en la retallada dels salaris dels treballadors.

Però els primers a rebre l’impacte en el volum de la seva feina i en els seus ingressos són la legió de col·laboradors, redactors gràfics i literaris, que són bàsics per a la confecció del producte informatiu de les empreses però que no tenen relació laboral i constitueixen una veritable plantilla encoberta, molt rendible per als mitjans perquè es veuen obligats a fer-se autònoms i no poden consolidar mai uns drets que puguin reclamar.

Així, a la precarietat crònica que en el cas dels fotoperiodistes arriba a categoria d’escàndol (sovint han d’aportar ells les càmeres, els objectius, les reparacions, els ordinadors, els mòbils, i el transport…) s’afegeixen les rebaixes en els preus per fotografia, les notificacions sobtades de descens dels encàrrecs o de desaparició pura i simple dels mateixos. Sense que la dedicació d’anys al servei del mitjà s’hagi traduït en cap dret garantit, a causa de la figura d’autònom o d’autònom dependent que no genera cap obligació a les empreses.

La situació és diferent a altres països amb una legislació més garantista pel que fa als col·laboradors a la peça (en la majoria dels casos falsos free-lance), com a França, on els col·laboradors tenen garantida l’adscripció a la Seguretat Social amb tots els drets i deures reconeguts per un règim especial, a partir d’un mínim de treballs per «a un o diversos» mitjans.

Per això des de l’SPC continuem defensant la necessitat no sols d’un Estatut del Periodista Professional o de Garantia del Dret a la Informació, sinó també una Llei de Drets Laborals dels Periodistes que asseguri uns mínims dignes per a la figura reconeguda del col·laborador estable, que no encaixa en les característiques del treballador autònom o free-lance, que en teoria ven lliurement el seu treball com la majoria dels col·laboradors, a l’empresa periodística.

Mentrestant, cridem els afectats a denunciar les situacions que s’estan produint, a que n’informin els comitès d’empresa o els sindicats de les empreses que els han utilitzat, i a que s’organitzin per conduir millor la defensa dels seus drets, que són particulars però que, com veiem, responen a una situació general, que cal enfrontar en la seva totalitat.

Barcelona, 23 de febrer de 2010