Segons la Llei del CAC, els seus integrants hauran de ser “persones de prestigi reconegut i contrastat amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixin garanties plenes d’independència”. Però les formacions polítiques a qui suposadament correspon proposar els substituts dels membres del Consell que cessen en el càrrec ho han oblidat novament. Segons diverses informacions, i seria un miracle que succeís el contrari, els noms proposats corresponen a polítics en exercici o que ho van ser, i relacionats, ara o abans, amb òrgans directius d’aquestes formacions o amb càrrecs institucionals a proposta del seu partit.

Se segueix desnaturalitzant així l’essència d’unes lleis que, com les del CAC o la de la CCMA, havien d’acabar amb la governamentalització dels mitjans públics, però en la via de la seva independència, que no podia consistir només a substituir el “monarca absolut” per la “república de tots els partits”. Es tractava de recuperar el sentit de la paraula “públic” d’aquests mitjans, i de no confondre la representació de la sobirania popular amb el “dret de pernada” que negués la independència d’uns mitjans que es deuen per sobre de tot a la societat.

Novament hem de lamentar que se segueixi retrocedint en el camí cap a uns mitjans públics que no siguin l’escenari de l’enfrontament polític, i que han de ser la garantia d’una informació veraç i rigorosa i d’una programació de qualitat per consolidar una opinió pública ben formada i en darrera instància enfortir la societat democràtica.

Un retrocés que s’aprofundirà en les pròximes eleccions quan els partits polítics, sense emparar-se en cap llei i contra tota lògica, imposaran novament, a través de les seves quotes als Consells d’Administració i de Govern, el sistema d’informacions electorals en els informatius basat en el repartiment de temps i d’ordre en funció dels darrers resultats electorals. I això apel•lant als criteris obligats a tots els mitjans públics de “pluralisme i imparcialitat”, que precisament són vulnerats amb aquest sistema de blocs electorals cronometrats que no garanteixen la qualitat de la informació, que només suposadament són un mètode garantista perquè els partits siguin presents a la informació electoral, i que constitueixen una distorsió de la llibertat d’informació consagrada a la Constitució.

Per tot això reclamem dels grups parlamentaris que retornin als principis que hi ha en lleis com la del CAC i facin propostes en consonància amb la seva lletra, de manera que primin els criteris d’experiència i prestigi en el sector audiovisual, i no col•laborin al descrèdit d’una regulació del tot necessària per evitar que domini només la llei del mercat en un àmbit tan sensible com és el de la formació de l’opinió pública. I pel que fa als blocs electorals, contra els quals tornaran a rebel•lar-se els professionals, que els abandonin i no interfereixin els criteris deontològics de la informació que ja inclouen els principis de pluralisme, igualtat i, també de representativitat.

Barcelona, 23 de juny de 2010

Etiquetes: , , , ,