Periodistadigital entrevista a Dardo Gómez, secretari d’Organització de FeSP, amb vistes al Congrés

La web www.periodistadigital.com va entrevistar el 12 de maig el secretari d’Organització de la FeSP, Dardo Gómez, amb motiu del II Congrés de la Federació d’aquest cap de setmana a Sevilla.

President del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), Dardo Gómez sona com a favorit per substituir Enric Bastardes, que acaba mandat, al capdavant de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP). Amb ell hem parlat de la situació de la premsa, conseqüència els «projectes bastant eixelebrats» dels mitjans de comunicació i la falta d’estructura organitzativa. A més adverteix que la Llei de Treballadors Autònoms (LETA) podria disparar el percentatge de periodistes sense regulació laboral.

Els ingressos publicitaris de les empreses han caigut, però els beneficis no; com s’expliquen les presses per retallades massives de plantilla?
Gran part dels ERO que es volen presentar -i que alguns ja han estat rebutjats- són a futur. Cap empresa periodística pot negar que acabar de viure els deu anys més feliços de la història de la comunicació gràcies als ingressos per publicitat. Ara aquesta inversió dels anunciants ha caigut i les empreses, per evitar pèrdues, volen fer ara les rectificacions que no van fer quan van deure.
A més de no fer les reconversions, en aquell moment totes les empreses van entrar en projectes bastant eixelebrats com si ningú hagués previst que aquest batibull tenia curt recorregut. Llavors van prendre com nord els projectes de màrqueting abans que la informació.

Fa només uns dies, representants dels principals mitjans de comunicació defensaven que la qualitat salvarà a la premsa de paper, precisament.
S’enrecorden de la qualitat quan plou, perquè se’n van oblidar durant més d’una dècada. En els últims casos s’estan plantejant ERO que no vetllen pel que millor pugui repercutir en l’empresa, sinó què em costa més diners o què me’n costa menys. No hi ha cap criteri de qualitat; en alguns casos fins i tot s’està acomiadant gent amb una experiència notable.

Per quan una legislació que protegeixi els periodistes d’aquest desori?
A Espanya, pel que fa a mitjans de comunicació, no hi ha res en matèria de legislació. Parlem d’un sector on -sense arriscar massa- podem parlar d’un 35% de periodistes sense regulació laboral, els anomenats periodistes de peça.
Fins i tot el senyor president d’EFE s’aventura a col·locar, per una recomanació de l’Advocacia de l’Estat, els seus treballadors en frau de llei com a suposats autònoms depenents. Tot això és un gran barril sense fons on es va tirant tot.

I la LETA no millorarà aquesta situació…
Els periodistes a la peça no són autònoms, com han reconegut els mateixos tècnics del Ministeri de Treball. Partint d’aquesta base, difícilment poden ser autònoms depenents com pretenen algunes empreses per lliurar-se de les seves obligacions amb els treballadors.
Ara hi ha molts mitjans, públics i privats, que estan negociant indemnitzacions per sota de les exigibles sota la promesa que podran seguir treballant com a autònoms. Si amb el règim actual es produeix aquesta desbandada a les redaccions, podem acabar parlant de percentatges altíssims de periodistes sense regulació laboral.

On s’ha fallat?
Els sindicats de premsa són encara molt joves i durant la Transició, ni els sindicats generalistes ni les associacions professionals van voler veure que això podria ser el futur de la professió. Uns perquè no es van interessar per un col·lectiu que llavors no creia en el sindicalisme i altres perquè són organitzacions que acullen tant treballadors com patrons… En definitiva, no es va voler generar una estructura organitzativa com existeix a altres països des d’abans de la II Guerra Mundial.

Tampoc ajuden les guerres intestines d’algunes associacions de premsa.
En aquest moment, les organitzacions professionals de la premsa haurien d’admetre, si volen ajudar la professió, que en el país fa falta un profund canvi. Però prefereixen viure d’aquesta situació anòmala i mantenir les seves sigles dient fins i tot qui és periodista i qui no per mitjà d’un carnet.

Aquest cap de setmana se celebra a Espartinas el II Congrés de la FeSP. Què ens pot avançar?
No se’ns pot escapar que aquest Congrés se celebra en plena crisi del sector. Presentarem les ponències de sindicats amics que plantejaran qüestions com qui paga la crisi o quin és futur del sindicalisme periodístic. Per la nostra banda tractarem el tema de la regulació del sector -que està frenada- i el tema dels estudiants en pràctiques i el Pla Bolonya.

I tinc entès que també es decidirà el relleu d’Enric Bastardes, actual secretari general de la FeSP.
I d’Elisa García, la sotssecretària, que acaben el mandat. Suposo que els companys tindran resposta aquest diumenge i sorgirà el relleu necessari.

Doncs totes les apostes indiquen que vostè és el favorit…
Fa 16 anys vaig fundar l’SPC i vaig ser el seu president. Tinc una trajectòria entregada al meu treball professional i sindical. Estaré on la Federació vulgui posar-me.

És a dir, que té ganes.
Seria una gran honor per a mi, sens dubte.

Doncs molta sort.
Gràcies, em farà falta.