Davant la convocatòria de vaga general del sector públic el 8 de juny

En un aspecte hi ha coincidència a la majoria de la societat: el desgavell econòmic producte de l’especulació financera que permet als mercats internacionals dictar la política econòmica i deixa als governs la funció de titelles no l’han de pagar els qui no l’han provocat: els treballadors, els pensionistes o les persones dependents.

Ara bé, aquesta veritat elemental topa de front amb la realitat de l’actual sistema econòmic, que ara mostra clarament la seva cara implacable: com que -es diu- no hi ha alternativa social ni política, ni atreviment per tocar els intocables, els governs només poden reduir el dèficit públic atacant les despeses socials, i directament els sous dels treballadors de l’administració -entre els quals hi ha professionals dels departaments de premsa de les institucions- i les pensions dels jubilats.

En Catalunya, a més, i amb criteris «de coherència», el Govern de la Generalitat ha anat més enllà de les mesures del govern del PSOE, fetes al dictat dels mercats i amb pressions de dirigents mundials, i s’han estès a diverses empreses públiques, entre elles mitjans de comunicació : a algunes directament amb retallades de sou del 5%, tot i no ser Funció Pública, i a altres indirectament, a través d’una reducció pressupostària mitjana d’un 2,68% en l’apartat de personal. Reducció que incidirà directament en els sous dels treballadors i que afectaran les contractacions externes, individuals o de productores, que nodreixen majoritàriament els mitjans de comunicació audiovisuals d’àmbit local.

Per això, i per frenar amenaces més grans que s’albiren, com la reforma laboral amb criteris empresarials per reduir la compensació per acomiadament, cal mobilitzar-se no per protegir falsos privilegis de cap sector, sinó per defensar els sous públics com a manera de poder defensar també els privats, que no guanyarien res amb la imposició de rebaixes als treballadors de l’administració. Això és especialment cert en el sector de la premsa i la comunicació, on s’han perdut milers de llocs de treball….amb EROs de 45 dies : quants no es perdrien amb la rebaixa a 33 dies, o a 20 com volen alguns !.

Des de l’SPC cridem els professionals de la comunicació a sumar-se a la protesta contra els retalls antisocials dels governs espanyol i català, en forma de comunicats, afegint-se a les manifestacions, o anant a la vaga allà on estiguin amenaçats els seus salaris, de manera immediata o més endavant, com a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o els professionals de gabinets de l’administració, entre altres. Per preparar en millors condicions, si cal, una resposta social més àmplia que incorpori tots els sectors contraris a aquestes mesures clarament antisocials.

Barcelona, 7 de juny de 2010