Acaba la precampanya electoral i les candidatures han dit algunes coses respecte dels mitjans de la CCMA, però alguns amb poca claredat i amb poca concreció. El PPC sí que és clar, i reclama una reducció del 15% del pressupost de la CCMA, que xifra en uns 38 milions d’euros. Ciutadans també considera que sobren mitjans públics a Catalunya.

Altres partits s’han mostrat favorables a derogar la contrareforma de la Llei de la CCMA, per evitar un Consell de Govern en mans de la majoria de govern. També a defensar la dimensió de les empreses de la Corporació, que poden millorar en eficiència, però en cap cas mereixen retallades de pressupost o de plantilla que impedirien la seva funció social i de servei. Per la seva banda CiU es mou en la indefinició, dient que ens dóna suport però que ens hem d’optimitzar. Però, per majoria, el 27 de setembre els partits van aprovar al Parlament, dins de la resolució sobre política general, que calia “enfortir i reforçar” els mitjans de la CCMA.

Per això interpel•lem les candidatures al Parlament i als partits perquè concretin què entenen per “enfortir i reforçar”, unes expressions que per nosaltres són el contrari d’afeblir i debilitar Tv3 i Catalunya Ràdio. I de la brama de que estem “sobredimensionats”, que fins i tot sembla que comparteix el director de TV3. I perquè la CCMA té enemics polítics i empresarials que, combinats, han tramat des de fa anys una campanya intoxicadora sobre la seva realitat, les seves despeses i les condicions laborals i salarials dels seus treballadors, amb l’objectiu de debilitar els mitjans públics en favor els privats.

Tant de de dins de les empreses com des de sectors acadèmics, professionals i sindicals s’ha respost amb arguments rigorosos a les dades manipulades o descontextualitzades que s’han donat des de publicacions diverses, moltes relacionades amb grups mediàtics amb interessos al sector audiovisual.

Per això emplacem les forces que formaran el pròxim Parlament a que es comprometin amb el model aprovat i que semblava blindat per la Llei del 2007, i que malauradament s’ha vist pervertida per la contrareforma duta a terme per l’aliança CiU-PP que ha presidit els dos anys de la passada legislatura. Una contrareforma que ha suposat el retorn al model governamental de mitjans públics, que la societat i els professionals vam rebutjar durant anys i que amb molt esforç vam aconseguir arraconar. Però com moltes contrareformes, aquesta també ha de fracassar, i això significaria una primera victòria en la defensa del model i les dimensions que els treballadors volem i la societat necessita.

En tot cas, els cridats a representar el poble al Parlament han de definir clarament quina és la seva posició respecte dels mitjans públics de la Generalitat, perquè els votants puguin conèixer i actuar en conseqüència, començant per la pròpia plantilla de la CCMA.

I pel que fa als treballadors, ara el govern Rajoy acaba d’aprovar que les empreses públiques, incloses les de comunicació, puguin reduir plantilla si el seu pressupost es redueix un 5% per al pròxim exercici. Una mesura especialment cínica perquè deixa en mans de les administracions -i dels directius mesells triats per les legislacions progovernamentals- que siguin jutge i part, dictant primer la rebaixa de pressupost que serà després l’argument per a procedir a un ERO.

Una raó més per ser conscients de la gravetat de l’amenaça que tenim a sobre, en mans encara d’uns directius titella, paralitzats ara pel procés electoral, i d’un govern en funcions que ha pervertit la gestió democràtica dels mitjans per un pacte amb el PP, partit que ara rebutja verbalment però amb qui té pactats decisions econòmiques i acords municipals i a les Diputacions catalanes.

Per això, per fer arribar el nostre missatge als grups polítics, una bona ocasió és l’inici d’una campanya electoral, amb la presentació pública dels cartells o els vídeos de propaganda, que és la part més folklòrica de la contesa, destinada al lluïment dels candidats en actes endogàmics, i a l’aparició en directe a la pantalla, a causa de la vaga de firmes i de personalització que faran els professionals de la informació, sotmesos a un estat d’excepció informativa per la imposició dels blocs electorals minutats i ordenats en funció de la representació parlamentària.

Tota vaga comporta molèsties i sacrificis, però mai no es fa per gust, sinó per la necessitat d’aconseguir objectius superiors als problemes concrets que ens puguin crear. Per això demanem tothom que reflexioni sobre la proporció entre la gravetat de l’amenaça que tenim a sobre i el gest d’enviar als partits, i a la població, el missatge que el Parlament i el Govern han de dotar definitivament d’estabilitat empresarial, laboral i professional a uns mitjans que el 2013 complim 30 anys i sense els quals no es podria entendre la Cataluya recent. I això només ha estat possible amb la dotació necessària per dur-ho a terme.

Ara i aquí, no defensem interessos només laborals: reclamem una direcció de la CCMA i dels mitjans professional i independent, i defensem el dret de la ciutadania a una informació i una programació públiques, que ofereix el que no poden els mitjans privats, i que per això constitueixen un pilar bàsic de la democràcia.

I si això no és suficientment garantit per les forces polítiques, és funció dels treballadors -compromesos amb aquestes empreses- i dels seus organismes representatius, recordar-ho públicament.