Aquestes són les conclusions adoptades en el debat mantingut a la II Assemblea de Periodistes de Catalunya, celebrada el passat 19 de juny.

Situació laboral
1. La crisi ha estat utilitzada per la patronal com a excusa per realitzar plans de retallada en què es perd el talent i l’experiència dels periodistes més veterans i se substitueix per mà d’obra barata. La crisi els ha permès justificar accions de retallada de plantilla i de salaris que feia temps que volien aplicar i que no havien aconseguit via negociació col•lectiva. Front a això, l’Assemblea crida al reforçament de la lluita sindical que ha de ser unitària i que ha de conjugar la resistència davant aquestes polítiques, qüestionant els arguments de la patronal, amb la creació d’alternatives.

2. Alhora, s’ha reivindicat la definitiva regulació de la professió periodística que permeti protegir la seva tasca informativa i els seus drets laborals. La precarietat laboral perjudica l’exercici adequat de la professió periodística i perjudica, per tant, a la configuració de l’opinió pública, al dret a la informació i a la democràcia.

3. A més, s’ha incidit en què el tercer sector i els moviments socials han de dotar els seus professionals de comunicació, i els treballadors en general, de condicions laborals dignes i que no els precaritzen.

Dret a la informació i la comunicació
4. L’Assemblea de Periodistes ha plantejat la necessitat que els periodistes creïn espais que els permetin intervenir en la definició i la configuració del que és la comunicació, el periodisme i dels mitjans, cosa que fins ara s’havia deixat en mans dels empresaris. Aquesta proposta també afecta els mitjans privats, ja que si treballen amb informació, en ser un bé primordial a les societats democràtiques, no poden tractar-la com a una simple mercaderia.

5. La crisi també obre l’oportunitat de qüestionar el capitalisme i crear mitjans de comunicació més enllà de la lògica del mercat: cooperatives de periodistes, potenciar mitjans alternatius que compten amb participació social i mitjans comunitaris vinculats a la societat civil. L’Assemblea de Periodistes reclama, per tant, el paper social de la comunicació, la informació i els informadors més enllà de l’actual lógica del capitalisme: no hem de deixar la informació, el periodisme i els mitjans només a l’abast dels que en volen fer negoci.

6. El periodisme ha de respondre les necessitats de comunicació de la societat: en formació per als mitjans comunitaris que permetin els ciutadans expressar-se més enllà dels mitjans massius i privats, i, alhora, també en conscienciació del dret ciutadà a la informació i a la comunicació.

7. L’Assemblea de Periodistes ha demanat que s’aprovi una legislació que reconegui, protegeixi i garanteixi els drets a la informació i la comunicació, els quals permeten el bon funcionament de la democràcia. Aquesta legislació, en el cas de Catalunya, també hauria de reconèixer, com es fa a altres països, un espai en les llicències de mitjans audiovisuals per a la societat civil, que en alguns casos arriba fins al terç del total de llicències concedides.

8. S’ha plantejat la necessitat d’establir una aliança entre els periodistes i la societat en general per reivindicar aquests drets a la informació i a la comunicació, com a un dels eixos bàsics del sindicalisme professional. En aquest sentit, s’ha plantejat crear una plataforma estable que coordini els esforços entre informadors professionals i no professionals i tots els sectors socials interessats.

9. L’Assemblea de Periodistes s’ha mostrat crítica amb el model neoliberal que genera més oferta que demanda de professionals de periodisme a partir d’una sobreoferta de facultats de periodisme per crea una major competència i que es precaritzi la professió. S’ha demanat una racionalització i planificació dels centres de formació superiors per a periodistes que impedeixi que siguin fabriques d’aturats.

10. Igualment s’ha plantejat la necessitat d’anar més enllà d’aquesta lògica de mercat : el que és sobreoferta pel mercat pot ser una oportunitat per respondre a les demandes socials per a satisfer el seu dret a la informació o la comunicació a partir de formació en comunicació o de mitjans alternatius, no comercials i vinculats als moviments socials.

Noves tecnologies i periodisme
11. D’altra banda, el futur del periodisme està en les noves tecnologies de la informació i comunicació i les xarxes socials que estan modificant les formes de comunicació i les formes de treballar i del periodista i que replantegen el seu paper. Estan apareixent nous fenòmens com el periodisme ciutadà o els bloguers que han de ser debatuts i analitzats per la professió i la societat per veure quin grau d’espais comuns comparteixen amb el periodisme professional i com poden interactuar.

Gabinets de comunicació
12. S’ha reivindicat la tasca dels periodistes de gabinets de comunicació que volen treballar des de l’ètica com a generadors d’informació, com a fonts. S’han de posar límits a les pretensions d’influir de les empreses, entitats i institucions dels quals fan la comunicació per defensar el dret a la informació plural i veraç. A més, s’ha demanat que les facultats formin també en l’àmbit de gabinets, cada cop més important en la professió.

Barcelona, 19 de juny de 2010