Cada dia que passa confirma les raons de les crítiques als canvis de darrera hora en la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, aprovada pel Parlament. Al criteri de repartiment de cadires al Consell de Govern en funció de la representació parlamentària i de l’equilibri polític, i a l’elecció de persones molt connotades política o ideològicament, quan la Llei defineix un model que hauria d’allunyar els òrgans de direcció de la CCMA de la influència no sols del Govern, sinó també dels partits.
Cada cop és més clar que haurem de lamentar durant anys que les pressions dels sectors polítics poc convençuts del nou model, i atrinxerats en la lògica dels mitjans de comunicació públics com a camp de batalla partidista, hagin adulterat la nova Llei fins al punt de provocar la inoperativitat per elegir un director general, perquè es vol fer amb criteris de pacte polític, que inclouen pressions, maniobres i xantatges.
En tot cas, tant el retard en el desenvolupament de la Llei, que paralitza els plans de futur a les empreses de la Corporació, com una solució basada només en negociacions polítiques, confirmen que es desaprofita la gran oportunitat que ha significat la nova Llei, i que efectivament no hi ha hagut correspondència entre les elogiables intencions proclamades en seu parlamentària i la crua realitat dels interessos partidistes més estrictes.
És aquesta falta de correspondència la que mereixeria que es visualitzés al Parlament, cas que continuï el bloqueig en el Consell de Govern per elegir el director general de la CCMA. Els treballadors de les empreses filials i la ciutadania no mereixen l’espectacle de les darreres setmanes i si l’òrgan emanat del Parlament no pot complir les seves funcions, és a aquesta institució a qui correspon acabar amb l’impàs, reformant la Llei per desbloquejar la seva aplicació.
Barcelona, 11 d’abril de 2008