Els canvis pactats per tres grups parlamentaris per renovar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ens provoquen una sensació de decepció profunda i de pèrdua històrica d’oportunitat de fer que el sistema audiovisual s’adaptés per fi als reptes i necessitats que una societat democràtica com la catalana espera, desitja i reclama, que és el blindatge de la independència professional dels directius i els professionals, per oferir realment un servei públic a tota la ciutadania. No es tractava d’això. Fa uns mesos es va fer públic el manifest Davant la necessària i urgent renovació de la direcció de la CCMA amb el suport d’un gran nombre d’entitats professionals del sector així com de moltes persones a títol individual que no ha estat atès per les forces polítiques que han pactat una renovació escadussera, que reprodueix molts dels vicis que hem estat denunciant des de fa anys, com el de les quotes partidistes en la designació de les persones que han estat nomenades.
Per valorar amb més precisió aquest anunci del PSC, ERC i Junts sobre la renovació del Consell de govern de la CCMA, ens remetem a allò que estableix la Llei de la Corporació:
• Article 7. Consell de Govern
1. El Consell de Govern és integrat per set membres, que han d’ésser persones amb mèrits professionals rellevants.
3. El Parlament ha d’enviar al CAC la llista de candidats a formar part del Consell de Govern de la CCMA perquè en verifiqui la idoneïtat.
4. El CAC ha de verificar la idoneïtat dels candidats atenent d’una manera especial a:
a) L’experiència dels candidats derivada d’haver exercit funcions d’administració, d’alta direcció, de control o d’assessorament, o funcions de responsabilitat similar en entitats públiques o privades, preferentment en el sector audiovisual.
b) El projecte de gestió que han de presentar els candidats, que ha d’incloure necessàriament les directrius bàsiques de l’organització i de l’actuació en què, segons llur criteri, s’ha d’inspirar la CCMA. Aquest projecte ha d’ésser adequat al mandat marc del sistema públic audiovisual.
5. El CAC ha de fer un informe sobre la capacitat i idoneïtat de cadascun dels candidats a ocupar el càrrec valorant de manera concreta els requisits a què fa referència l’apartat 4. Aquests informes han d’ésser tramesos al Parlament abans de la compareixença i l’examen públic dels candidats davant la comissió parlamentària que correspongui. Una vegada acomplerts aquests tràmits, el Parlament elegeix els membres del Consell de Govern.
8. El vicepresident o vicepresidenta del Consell de Govern és elegit pel mateix Consell de Govern d’entre els seus membres.
10. S’ha de complir la paritat de gènere entre les persones que ocupen els càrrecs de la presidència i la vicepresidència.
• Article 8. Estatut personal dels membres del Consell de Govern
1. Els membres del Consell de Govern tenen una dedicació a temps complet al càrrec, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.
El gran interrogant és a quin CAC enviarà el Parlament la llista de candidats. El proposat pel pacte entre PSC, ERC i Junts per presidir-lo és una persona de marcat decantament polític i ideològic, amb un perfil contrari al previst a la pròpia Llei del CAC:
• Article 6. Estatut personal dels membres del CAC
1. Els membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya tenen dedicació exclusiva, actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.
• O a la Llei Audiovisual de Catalunya:
114. 2. Els candidats a membres del Consell de l’Audiovisual de Catalunya han de comparèixer davant una comissió parlamentària perquè aquesta n’avaluï la idoneïtat com a requisit previ al nomenament.
Com a conclusió: les lleis s’escriuen de manera que hi pugui haver certa flexibilitat en la seva interpretació. Però això no és el que ha passat en aquest cas: l’acord dels tres grups parlamentaris significa una reescriptura de facto de la Llei de la CCMA amb un esperit partitocràtic que ens allunya del dret de la ciutadania a una televisió pública de qualitat i al seu servei. I també de la independència professional en els continguts i en la gestió empresarial. Lamentem també que aquest acord no hagi pogut tenir una base parlamentària més àmplia, tal com s’hi havien compromès prèviament els tres grups que l’han signat.