Nomenar Xevi Xirgo president del CAC, el més escandalós del pacte tripartit

Les propostes de renovació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i del Consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), pactades entre PSC, ERC i Junts, no han escoltat les peticions de 40 entitats i organitzacions i de 140 professionals del sector expressades en el document presentat el mes de setembre passat, ni les propostes fetes en les compareixences parlamentàries prèvies, obligades per llei. Els defectes de l’acord dels tres grups parlamentaris més importants de la cambra són els següents:

va defugir des de l’inici buscar un consens polític ampli, com s’havien compromès amb l’aprovació de la nova Llei per unanimitat l’octubre de 2019.

es va basar obertament en el criteri de quotes polítiques a repartir, un 3-2-2 que es veia a venir i que havien negat reiteradament als representants dels treballadors de la Corporació.

va incloure les renovacions del CAC i la CCMA en la negociació global d’altres òrgans de nomenament parlamentari, que l’allunyava de l’encàrrec de la Llei, centrat en la governança, i de l’especificitat de l’audiovisual.

va pactar un document que no pertocava sobre el futur de la Corporació, Els reptes de la CCMA, perquè sostrau el debat sobre el nou model de la CCMA al Parlament i al nou Consell de govern.

• el document, referent per a la designació dels candidats, conté propostes molt discutibles sobre el dimensionament de l’empresa, el paper de la indústria privada o la confluència de mitjans.

En conseqüència, la gran majoria de persones proposades tant per al CAC com al Consell de la CCMA responen sobretot a criteris d’afinitat política, que fa molt difícil que es pugui complir el mandat previst a la Llei que els seus membres «actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions». A més, alguns noms són especialment inadequats, com el designat per a presidir el CAC, que representa l’antítesi del paper independent, imparcial i neutral que ha de tenir el càrrec. I és especialment greu perquè correspon al nou CAC avaluar la idoneïtat dels candidats al Consell de govern de la Corpo, i poca equanimitat es pot esperar d’un president decantat històricament cap a unes determinades posicions polítiques.

No consta en el pacte dels tres partits, però també correspon al Parlament renovar el Consell Assessor de Continguts i de Programació, l’únic àmbit de la Corporació que contempla una tímida representació de la societat, i que fa quatre anys que no es reuneix per desídia o voluntat expressa de la seva presidenta, afí a la direcció de la CCMA. Un Consell que segons la Llei ha d’incloure “com a mínim, els sectors professionals, els sectors educatius i les associacions cíviques, culturals i d’usuaris i els treballadors de la Corporació”. I que caldrà veure com el designa el Parlament, si els tres grups majoritaris volen aplicar també el criteri de quotes polítiques, justament en un organisme que, també segons la Llei «ha de representar la pluralitat de la societat catalana», que no és precisament la parlamentària.

La darrera vulneració del sentit de la nova Llei reformada és el procediment previst pel Parlament per aquest dilluns, en què els proposats per al CAC han de comparèixer davant de la Comissió d’Afers Institucionals, que haurà d’avaluar la seva idoneïtat per al càrrec. Es dóna el cas, però, que entre els integrants d’aquesta comissió no n’hi ha ni un que ho sigui també de la Comissió de Control de la CCMA, que formen els diputats més coneixedors de la realitat de la Corporació i del sector audiovisual. Amb la qual cosa poc criteri poden tenir els membres de la Comissió encarregats de jutjar els coneixements i les aptituds professionals d’uns noms proposats sobretot en clau política.

Per tot plegat hem de deplorar l’acord partidista dels tres grups majoritaris de la cambra, que situa al capdamunt de la governança del sistema audiovisual català una figura del tot contradictòria amb els objectius d’uns mitjans públics audiovisuals, que per força ha de contaminar tots els òrgans de governança del CAC i de la CCMA. El que votarà el Parlament pot pervertir el  sentit de les lleis audiovisuals, de les quals Catalunya va ser una avançada des de l’any 2000, i pot dur a una elecció de càrrecs que dividirà radicalment el Parlament i farà que TV3 i Catalunya Ràdio continuïn al mig de la confrontació política i, per tant, no puguin complir la seva funció de servei públic i de cohesió social. Per això reclamem als diputats i diputades que s’ho pensin dues vegades abans d’avalar i votar favorablement les persones que no compleixin els requisits d’independència i imparcialitat que reclamen les lleis audiovisuals catalanes.

Un cop més, i apel·lant a aquestes lleis aprovades pel Parlament, hem de recordar que:

sense mitjans (públics) lliures no hi ha democràcia

Etiquetes: , , , , ,