El pitjor del passat i del present a la CCRTV

La coexistència del passat i del present dins de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha fet que es connectin l’escàndol de la vigilància ideològica de professionals de TV3 i de Catalunya Ràdio per part de CiU i l’acomiadament arbitrari i injustificat de tres treballadors de Catalunya Cultura, l’emissora que no ha aixecat el vol des del retorn de RAC-105 a mans privades, sense que, però, s’hagi acomiadat mai cap dels responsables del fracàs.

La connexió ve perquè el paranoic informant que va involucrar la cap de selecció de personal de TV3 en la denúncia de periodistes desafectes va rebre un tracte de favor en època de majoria absoluta de CiU, a través, entre altres, de l’actual director de Catalunya Ràdio quan era a la televisió. I també, perquè els principals responsables del manteniment de l’àrea de personal de TV3 tal com la va muntar CiU, són els que han aplicat a Catalunya Ràdio una política executiva d’acomiadaments que trenca el clima de bones relacions laborals que tant s’ha invocat en el costós projecte d’avaluació de l’IFQM i que semblava consolidar-se amb la firma del protocol de Responsabilitat Social Corporativa amb els sindicats presents a la CCRTV.

S’ajunta així el pitjor de l’herència del passat, el manteniment d’estructures de l’antic règim a les empreses de la Corporació, amb el que combregaven gran part dels càrrecs ara reciclats o fins i tot potenciats, o passats a la reserva per si cal el seu retorn en una altra situació política, amb el pitjor del present, una gestió moderna d’empresa privada amb actuacions expeditives sense justificació i que busquen mesurar forces amb els treballadors i fer un pols amb els seus òrgans representatius. En aquest sentit és especialment sagnant que després de reconèixer en privat l’injustificat dels acomiadaments del 10 de febrer passat i el greu error de càlcul comès, no es vulgui fer marxa enrera -se suposa que per un tronat concepte d’autoritat- i s’arribi a fer xantatge al Comitè d’empresa i a la plantilla oferint una única readmissió a canvi de la desconvocatòria de la vaga prevista per dimarts 28, cosa que significa utilitzar l’encara acomiadada com a ostatge i escut humà davant la mobilització dels seus companys per salvar els tres acomiadats. Feia temps que no vèiem un acte d’indignitat moral tan baix per part de la direcció d’un ens públic, que torna a demostrar l’arbitrarietat de la mesura.

Per tot plegat reclamem que el director general de la CCRTV assumeixi les responsabilitats que li pertoquen tant per haver mantingut uns departaments de gestió de personal heretats d’èpoques anteriors amb tots els seus vicis, i obri en conseqüència, com que es replantegi els acomiadaments que encara manté. Ho fem des de l’autoritat que ens dóna haver lluitat des del nostre naixement, com a sindicat professional, pel dret a la informació de la ciutadania en èpoques com la de l’informe mccarthysta que ara escandalitza quan era el pa de cada dia, i per haver patit les conseqüències d’haver obert camí cap a la pròxima reforma de la Llei de la Corporació que, per cert, ha de comportar canvis en els àmbits de direcció de l’ens. I també per haver fet sempre crítica constructiva i aportat idees i persones a un clima de relacions laborals normalitzat i exemplaritzant, que és el més productiu per una corporació pública i que no s’hauria de malmetre per una decisió incomprensible.

Barcelona, 25 de febrer de 2006