La poca serietat de la majoria de forces polítiques catalanes, compromeses en teoria, des de fa sis anys, en la reforma de la CCRTV, per dotar els seus mitjans d’independència, professionalitat i neutralitat, és a punt d’aconseguir que no hi hagi temps d’aprovar aquesta reforma, a causa de la pròxima dissolució del Parlament i dels darrers retards en l’entrada de la llei en plenari.
Tot i que aquest dijous s’inicia en ple el tràmit parlamentari d’aquest projecte de llei, qualsevol entrebanc tecnicista pot fer impossible que es pugui votar en el darrer ple de la legislatura, el 14 de juliol, i això hauria d’interpel·lar els partits polítics sobre els motius pels quals no han considerat prioritari abordar aquesta reforma, que era la primera que s’havia de fer segons els acords del debat sobre l’Audiovisual de desembre de 1999.
Caldria preguntar-los per què, si sobre el paper estan d’acord en independitzar els mitjans de la Corporació del poder polític i de la influència partidista, no ho tradueixen d’una vegada aprovant definitivament l’última reforma legislativa audiovisual pendent a Catalunya, que ha vist com la nova llei d’RTVE, plantejada quatre anys més tard, s’ha aprovat abans que la de la CCRTV.
Per tot això, fem una última crida a la responsabilitat dels grups parlamentaris catalans perquè no defraudin un cop més les aspiracions, no només dels professionals d’aquests mitjans, sinó d’una ciutadania que, si volem que apreciï els seus mitjans públics, ha de tenir la garantia que no seran corretja de transmissió del govern de torn ni estaran condicionats fins a l’asfíxia per criteris partidistes.
Ens cal a tots la reforma de la CCRTV, i ens cal ja!
Barcelona, 21 de juny de 2006
