Ja ha fet un any de les eleccions catalanes, a les quals els partits que ara integren el Govern de la Generalitat es van presentar amb programes que incloïen la reforma democràtica dels sistemes de gestió i control dels mitjans públics de Catalunya, i en primer lloc els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per garantir la seva independència del poder polític. Els partits que ara són a l’oposició, que llavors exercien un control directe sobre la CCRTV i sobre RTVE respectivament -a causa del sistema de nomenament dels directors generals, reservat als governs- no es van compromèter en cap reforma que anés en aquella línia.

Avui seguim sense una nova Llei de la CCRTV que actualitzi els seus objectius i la missió de servei públic, que garanteixi un finançament en consonància amb aquells objectius, a través d’un contracte-programa que aporti estabilitat, i que garanteixi la independència i la professionalitat del director general a través de mecanismes de consens o de majoria qualificada en l’àmbit parlamentari, del consell d’administració o a través del CAC. En canvi, hem tingut disputes sobre aquest càrrec entre els socis del mateix Govern, una situació en què la independència dels directius no està blindada i un canvi copernicà dels partits de l’oposició, que sense qüestionar el model que encara no han denunciat, es queixen del què abans negaven que succeís, quan ells controlaven aquests mitjans.

La situació actual, amb el tema del deute i del finançament de la CCRTV en primer pla, és d’una gran fragilitat, perquè el nou contracte-programa requereix un consens sobre la funció social dels mitjans de la Generalitat que el país necessita. I un nou consell d’administració que no sigui una mera reproducció del mapa parlamentari sense altres criteris, ni un camp de confrontació política, i que exerceixi realment d’òrgan d’impuls i control de la Corporació. Objectius tots dos que requereixen una nova llei.

A punt de complir-se cinc anys del debat parlamentari sobre l’audiovisual, que va obrir la via cap a un reforma democràtica dels mitjans públics a tot Espanya, i apel.lant al paper capdavanter que Catalunya ha exercit en aquest terreny, exigim dels partits compromesos amb les propostes de canvi cap a un nou model de mitjans públics, no governamentals i no partidistes, que abordin amb urgència l’elaboració d’una nova Llei de la CCRTV, que faci de TV3 i de Catalunya Ràdio mitjans de referència amb els quals se sentin identificats tots els catalans. I als partits de l’oposició, que encara no s’han pronunciat públicament sobre una reforma que no sols beneficiaria la societat sinó a ells mateixos, que s’apuntin a aquest objectiu d’uns mitjans públics independents i professionals, de manera que deixin de ser un terreny de polèmica partidista que només pot derivar cap al seu descrèdit i la seva deslegitimació.

Barcelona, 19 de novembre del 2004