Aquest dimecres, el Ple del Parlament vota els membres del nou Consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), anunciats el 23 de desembre per PSC, ERC i Junts a partir d’un acord global de renovació de tots els òrgans de nomenament parlamentari. Com que la nova Llei de la Corporació, llargament esperada per revertir la contrareforma del 2012, reclama un mínim d’una majoria qualificada de 2/3 dels diputats, els tres grups majoritaris de la cambra han considerat que n’hi havia prou amb el seu acord, ignorant els compromisos d’aconseguir el màxim consens possible del conjunt de partits, i bandejant el criteri d’independència política que la Llei reclama per a elegir els consellers.

Des de la secció sindical de TV3 del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) considerem que PSC, ERC i Junts han oblidat les afirmacions fetes a representants dels treballadors d’intentar el màxim consens per reforçar el suport polític i social a la Corporació, que li cal per assegurar la seva viabilitat. I s’han embarcat en un intercanvi de cromos que ha ignorat l’especificitat de la Corporació, a la que s’havia d’aplicar la reforma aprovada l’octubre de 2019, i els requisits de la nova Llei, que no es redueixen a aconseguir els 2/3 a base d’acceptar cada un dels tres grups els candidats dels altres, encara que no compleixin el mínim exigible.

Aquests partits presumeixen d’haver triat els candidats a partir d’un document pactat entre ells, que incorpora gran part de les propostes d’un document anterior del PSC, i que marca una clara orientació de per on ha d’anar el futur de la Corporació. Un document que aposta per un canvi de model i de dimensió dels mitjans de la Corporació, i que els designats han hagut d’assumir com a condició per ser proposats. Sembla que ni se n’adonin que així han furtat el debat al Parlament i al nou Consell de govern el debat de cap a on ha d’anar la CCMA. De manera que això, junt amb la marcada connotació política de tots els designats, configura un panorama de plena dependència del Consell respecte de la majoria parlamentària, i en darrera instància, de la majoria governamental. Perquè tant en el CAC com en la CCMA els dos partits del govern tenen la majoria i la presidència de l’organisme.

PSC, ERC i Junts maten així la possibilitat de fer una renovació en la línia del reclamat durant dècades per les representacions professionals i sindicals dels treballadors de la Corporació i de gran part del sector de la comunicació. Que és quelcom tan senzill com garantir que els mitjans públics de la Generalitat siguin realment públics, és a dir, independents del govern de torn. I no sols no s’ha avançat en la despartidització, perquè cap dels proposats és un model d’independència professional. sinó que tampoc s’ha fet en la desgovernamentalització, en la mesura que tant TV3 com Catalunya Ràdio poden continuar sota el control dels partits del Govern, tot i que els seus directors han de passar un concurs públic. Perquè les bases d’aquest concurs les ha d’establir el nou Consell, amb la composició política ja esmentada, i està en dubte que puguin garantir una selecció objectiva i professional els qui han estat elegits sobretot per criteris polítics i han estat avalats per l’altre grup de consellers designat pels partits, el del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que contra tota lògica i de manera incoherent amb les previsions de la Llei, presideix l’antic director d’El Punt Avui.

Pel que fa als continguts del document “Els reptes de la CCMA“, que ha d’inspirar un nou Pla Estratègic del Consell, cal dir que al costat de generalitats com que hem de passar de ser una Corporació analògica a una digital (com si no ens haguéssim mogut des del 1983) i altres llocs comuns, apunta expressions perilloses sobre la “col·laboració públicoprivada”, l’alleugeriment d’una “infraestructura pesada que ha de ser més ajustada”, o la confluència de redaccions com a forma d’optimitzar recursos. I no sols el futur de la Corporació se l’arroguen aquests tres partits, sinó que per això mateix ni esmenten, ni s’ha plantejat al hearing del Parlament, el paper del Consell Assessor de Continguts i Programació, també de nomenament parlamentari, que segons la web de la CCMA és el segon «òrgan directiu» de la Corporació i que constitueix l’únic espai de participació de representants de la ciutadania com a assessors de la programació dels seus mitjans.

Per tot plegat, hem de lamentar que s’hagi desaprofitat l’ocasió per a una renovació del Consell i de la CCMA en la línia des desgovernamentalitzar i despartiditzar la seva direcció i avançar cap a una gestió basada en els criteris marcats a la Llei d’independència i professionalitat dels directius.