La Tercera tinent d’alcalde i regidora de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, acaba de demostrar un cop més com de lluny encara estem a l’Estat espanyol de respectar un dret tan fonamental en una societat democràtica com és el dret a la informació de la ciutadania. Amb l’excusa dels aldarulls viscuts a la ciutat de Barcelona amb motiu de les mobilitzacions del dia de la vaga general del 29 de setembre, la regidora ha demanat el tancament de webs que segons ella inciten a la violència fins al punt de responsabilitzar-les de promoure els citats aldarulls. És la vella tàctica de matar el missatger.
L’SPC no pot estar més rotundament en contra de postures d’aquesta mena i dóna el seu suport a Kaosenlared.net, mitjà en el qual s’ha centrat la polèmica arran d’un article que ha acollit en el seu portal. Però situacions com aquesta l’han patit altres mitjans independents en altres ocasions. El sindicat recorda que el tancament d’un mitjà de comunicació només es pot decretar per via judicial i després que una sentència hagi establert que s’hagi comés un delicte i que d’aquest n’és responsable el mitjà de comunicació. Les declaracions d’Escarp no es poden entendre com una relliscada en un moment de tensió pels fets viscuts perquè l’endemà no només va reafirmar-se en la mateixa opinió sinó que fins i tot l’alcalde de la ciutat li ha donat ple suport En canvi, sí que suposen ignorar la legislació vigent en la matèria, tal com han destacat alguns experts en els darrers dies.
Les administracions, amb la complicitat de gran part dels mitjans de comunicació, acostumen a culpabilitzar els moviments socials de ser els responsables de fets d’aquesta naturalesa, amb un clar intent de criminalitzar-los. En aquest sentim, donem suport a les crides que s’han fet des de diversos àmbits –la darrera, divendres passat dia 8 d’octubre, per part d’un gran nombre de professors universitaris catalans– contra aquesta tergiversació de la realitat. L’SPC deplora els aldarulls que va haver-hi el 29-S a la ciutat de Barcelona que en cap cas van ser responsabilitat d’aquells a qui l’Ajuntament de Barcelona ha atribuït ser-ne els promotors: mitjans alternatius crítics amb l’stablishment, que fan una feina honesta i necessària, sense els vincles i les dependències que molts altres mitjans convencionals tenen amb els poders.
Barcelona, 11 d’octubre de 2010