El Jutjat social número dos de Sevilla ha condemnat el diari La Vanguardia a indemnitzar amb 93.678,90 euros per acomiadament improcedent al seu corresponsal gràfic a Sevilla, al qual havia acomiadat després de 23 anys a l’empresa. El jutjat reconeix l’existència de relació laboral, tot i que en els últims anys tenia un contracte de prestació de serveis. El reporter gràfic, representat per l’advocat dels serveis jurídics del Sindicat de Periodistes d’Andalusia, Carlos Crisóstomo, va començar a treballar per a La Vanguardia de corresponsal a Andalusia al gener de 1991 com a col·laborador, mitjançant acord verbal. Al juny de 2001, La Vanguardia i el reporter van subscriure un acord de col·laboració mitjançant un contracte de caràcter mercantil, que el rotatiu va rescindir al març de 2012. El jutge estima que es tracta d’un acomiadament improcedent per entendre que hi ha «una autèntica relació laboral».

La sentència assenyala, basant-se en la jurisprudència del Tribunal Suprem, que quan en una relació civil d’arrendament de serveis concorren, al costat de les notes genèriques de treball i retribució, les de fer-ho per compte aliè i de dependència en el seu règim d’execució,«ens trobem davant un contracte de treball, sotmès a la legislació laboral». En aquest cas argumenta entre altres coses que el reporter rebia ordres i instruccions sobre els esdeveniments o esdeveniments noticiables a cobrir; tenia un sou fix mínim garantit; l’empresa li abonava les despeses ocasionades; i podia disposar de mitjans materials i tecnològics de l’empresa per a l’exercici de la seva activitat.

La sentència indica igualment que el fet que el reporter tingués cedits els drets d’explotació de les fotografies, que publicades o no passaven a formar part del fons documental de l’empresa, i el fet que mantingui sobre elles els drets de propietat intel·lectual, això no impedeix l’existència de relació laboral. El jutge argumenta també, en relació amb el caràcter d’exclusivitat a què li obligava el seu contracte, que aquesta exclusivitat no li podia impedir que tingués un blog de fotografia «com a tants altres treballadors per compte propi o aliena» o que fos director de fotografia d’una publicació de viatges perquè això en res es contradiu amb l’activitat del diari per al qual treballava com a fotògraf de premsa. I el mateix es pot dir, afegeix la resolució, de l’obtenció de premis, o la seva participació en exposicions, xerrades i conferències «pròpia i natural en un professional de prestigi atesa la dimensió artística del seu treball».

Per tot això el jutge conclou que el treballador «mantenia una relació de serveis com a reporter gràfic del diari La Vanguardia a Andalusia estable i permanent, a la disposició del mitjà de comunicació per cobrir els esdeveniments, esdeveniments o il·lustrar els reportatges d’interès del diari, en directa i estreta relació amb els redactors, percebent a canvi dels seus serveis una relació fixa mensual, sent indemnitzat per les despeses que se li generaven amb motiu o ocasió del seu treball, cosa que porta a concloure el caràcter laboral de la relació de serveis» entre La Vanguardia i el reporter, relació que declara existent des que va començar a treballar com a col·laborador, en 1991.

En conseqüència la resolució reconeix al reporter la categoria de Redactor A i estipula una indemnització a raó de 33 dies per any treballat des del 12 de febrer de 2012 (data de la reforma laboral) fins al dia de l’acomiadament, i a raó de 45 dies per any per al període anterior, amb un màxim de 24 mensualitats, sumant un total de 93.687,90 euros.

L’advocat del treballador ha recorregut la sentència per dos motius. El primer és que entén que al treballador li correspon la categoria màxima, la de Redactor Sènior, i el salari corresponent, que seria notablement superior. En segon lloc l’empresa ha optat per indemnitzar en lloc de readmetre, però la defensa entén que el treballador té dret a optar per la readmissió, per imperatiu de la Disposició Transitòria I del Conveni Col·lectiu de La Vanguardia. En cas de prosperar el recurs, el diari estaria obligat a pagar els salaris deixats de percebre des que va ser acomiadat l’abril de 2012 fins a la data.

El Sindicat de Periodistes d’Andalusia ha mostrat la seva satisfacció per aquesta sentència, que és compartida per l’SPC, i que fa justícia a un reporter gràfic, pertanyent a un dels col·lectius més castigats per la crisi de la premsa i que pitjor tracte té en les empreses pel què fa al reconeixement de la seva relació laboral. Per això, encara que la mateixa jurisprudència ve reconeixent que en el cas de professionals com els fotògrafs de premsa la línia divisòria entre relació laboral i arrendament de serveis és difusa, l’SPA alerta de la proliferació de casos similars en els quals les empreses, emparant-se en la crisi, emmascaren la relació laboral amb suposats contractes mercantils de prestació de serveis.

Etiquetes: , , , , ,