Quan falten dos mesos perquè es compleixin sis anys del primer debat monogràfic sobre l’Audiovisual que celebrava el Parlament de Catalunya, continuen pendents les Lleis de l’Audiovisual de Catalunya i la de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Si la primera ja l’ha enllestida la ponència parlamentària, la segona ha trigat més pel desacord dels partits de l’oposició, que mai no han explicitat un projecte de mitjans públics independents i no governamentals.

El desacord sembla que es concentra en la composició i les incompatibilitats dels membres del consell d’administració de la futura Corporació, que voldrien que, com ara, segueixi responent a la representació parlamentària i no incrementi l’exclusivitat d’una forma semblant als membres del CAC. També hi ha divergències pel que fa a la majoria necessària perquè el Parlament elegeixi els consellers, 2/3 o 3/5 parts, que obeeix més a consideracions tàctiques d’uns i altres per tenir una majoria de bloqueig o mirar d’impedir-la. En altres aspectes, com la representació dels treballadors en el consell d’administració (descartada després d’un primer projecte que ho contemplava) o en el consell assessor, la coincidència és més gran.

Mentre, la recent substitució d‚un membre del consell no s’ha fet segons els criteris explicitats en el projecte de reforma, i reprodueix el costum d’enviar-hi persones lligades a una opció política; i hi continua actiu un altre membre, que ho és alhora d’una companyia de la competència, en aquest cas RTVE. I fins fa poc, i durant uns mesos, formava part del consell un membre del Govern amb càrrec de director general.

A RTVE, el projecte de reforma del govern central es veu avançat per plans de sanejament que volen canviar coses quan no està definit encara el model definitiu de radiotelevisió estatal, i a Catalunya s’amenaça la continuïtat d’hores d’emissió en català, al marge de cap projecte acabat que contempli el paper dels centres de producció i el futur que es vol donar als centres territorials i emissores d’RNE en un Estat plurinacional.

I a EFE, diagnosticada i receptada també per l’informe del Comitè d’experts per a la reforma dels mitjans de titularitat estatal, sembla que el Govern no li veu la urgència de reforma legislativa, quan és l’organisme amb menys control públic dels existents i quan és clara la seva influència en la generació de la informació que arriba a la societat. A Catalunya, a més, la substitució de la delegada nomenada en època del PP no hi ha garanties que es faci amb els criteris que els experts i el mateix President del Govern afirmen que són necessaris per a una regeneració democràtica d’aquests mitjans, de manera que no estiguin al servei del govern de torn, sigui aquest pitjor o millor que l’anterior.

Per tot plegat, reclamem de les forces polítiques als parlaments català i espanyol que abordin amb celeritat la discussió i aprovació de les lleis pendents, llargament treballades però també massa ralentitzades per motius que no voldríem creure que fossin inconfessables. Pel bé de la ciutadania, del dret a la informació, i dels professionals que el gestionem, que requerim del blindatge legal que garanteixi la independència informativa per a poder fer la nostra feina amb rigor i en llibertat.

Barcelona, 17 d’octubre de 2005