Aquesta és la carta que el secretari general de la FeSP va enviar al director d’El Mundo en resposta a l’editorial que aquest diari va públicar el 6 d’octubre passat amb el títol Un estatut encara més inconstitucional en referència a l’Estatut del periodista professional (EPP), en tràmit al Congrés dels Diputats.
Sr. Director:
El que tenen de bo les hemeroteques és que s’hi conserva tot el que s’escriu a la premsa; però també són prova dels sorprenents canvis que es produeixen quan algú defensa una cosa i, anys després, diu just el contrari. Això és el que ha passat a El Mundo. El desembre de 1990, el seu diari va aprovar un Estatut de Redacció “per garantir la independència del diari”. En ell es crea un Consell de Redacció que havia de ser escoltat quan es produïssin canvis en la línia ideològica o en el capital, i que consultaria a la redacció els nomenaments del director i d’altres càrrecs, encara que aquesta opinió no fos vinculant.
Aquestes mateixes competències són les que s’atribueixen, en el projecte de Llei d’Estatut del Periodista Professional, als comitès de redacció. Aquest mecanisme també existeix en els diaris italians que formen part del mateix grup editorial de la majoria accionarial d’El Mundo i recentment, els redactors del Corriere della Sera el van utilitzar per ratificar mitjançant elecció democràtica el nomenament del seu nou director. ¿Per què el que fa 15 anys era una “peça clau” per garantir la independència del seu diari es converteix, ara, en un òrgan “encarregat de fiscalitzar els nomenaments de responsables, l’organització de la redacció i la línia editorial,” com assenyala el seu editorial del 6 d’octubre?
Tres aclariments respecte a aquest editorial:
1.– En l’exposició de motius del projecte d’Estatut del Periodista queda ben clar que el seu objectiu és garantir la independència dels periodistes perquè facin realitat el dret de la ciutadania a rebre informació veraç. És difícil entendre per què considera aquest propòsit com “un retorn a la visió franquista de la professió periodística” quan és el mateix que defensa l’Estatut de Redacció d’El Mundo.
2.– En el futur Consell Estatal de la Informació no tindran “una presència gaire minoritària” els periodistes i les empreses de comunicació: entre els seus 22 membres hi haurà vuit periodistes, quatre representants d’empreses i quatre de centrals sindicals que, naturalment, pertanyeran a sindicats o agrupacions de periodistes i no a les de pesca o metall. Una àmplia majoria, que es completa amb dos juristes i quatre representants de les associacions de consumidors, radiooients o telespectadors perquè són precisament els receptors directes de la informació.
3.– El que vostè anomena tribunal d’honor és una Comissió Deontològica, com la que existeix a la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya o al Consell de la Informació de Catalunya, però amb caràcter vinculant i no gremialista. Si el que el preocupa és el carnet de periodista, sàpiga que en el projecte queda meridianament clar que no es vincula a un títol per exercir el periodisme. Li sembla bé, senyor director, que els periodistes a la peça, els col·laboradors o els informadors estrangers tinguin garantits els seus drets? Creu que la professió de periodista ha de ser incompatible amb l’activitat publicitària o la condició de jutge o policia? És necessari regular drets i deures dels periodistes com el secret professional, l’accés a les fonts o l’obligació de difondre informació veraç?
Això és a grans trets l’essència del projecte d’Estatut. Sàpiga, a més, que el text ha estat redactat pel Fòrum d’Organitzacions de Periodistes, en els debats del qual va participar la FAPE des del principi fins que va ser aprovat, malgrat que el seu actual president es desdigui. El Parlament pot i ha de regular un dret fonamental de la ciutadania. Recordi que encara avui continua vigent l’anomenada Llei Fraga.
I per acabar, senyor director: si diu que un text debatut i elaborat per la FAPE, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), els dos únics col·legis de periodistes d’Espanya -Catalunya i Galícia- i les Agrupacions de Periodistes de CCOO i UGT, és tornar al franquisme i un intent de control polític, és perquè o no l’ha llegit o l’ha llegit amb judici previ a la lectura.
7 d’octubre de 2005
Traducció: Traduït traduit.com