Falten menys de dues setmanes per a la finalització del període de consultes del Procediment d’Acomiadament Col•lectiu que el Govern i el seu instrument el Consell de la CCMA han imposat a les empreses de la Corporació, després d’haver trencat unilateralment les negociacions dels convenis col•lectius i sense cap raó econòmica, tècnica o organitzativa que ho justifiqui. Cal recordar la fal•làcia de donar per acabades les negociacions perquè les dues parts tenien “una visió diferent de la realitat” (Brauli Duart) i perquè els Comitès d’empresa van rebutjar l’aplicació d’una escala salarial trasplantada de la Funció Pública i que penalitzava més les categories més baixes. I també que en cap moment la direcció de la CCMA va plantejar cap ultimàtum, sinó que encara no havia presentat la seva plataforma per a la negociació.
Davant les argumentacions dels representants dels treballadors rebatent les suposades causes per al PAC, que més aviat són conseqüències de la decisió de fer gent fora, la direcció de la CCMA, assistida en tot moment per la consultora PriceWaterHouse Coopers (autora de l’informe que ha provocat prop de mil acomiadaments a la RTV Valenciana), només ha respost que es tracta d’una “decisió empresarial” motivada per la caiguda de la publicitat i de la subvenció via pressupostos, que encara no estan fixats i per tant no obliguen a les mesures draconianes plantejades, que són 312 acomiadaments i una rebaixa salarial del 7,5%.
No hi ha hagut, perquè no n’hi pot haver, cap resposta argumentada a les crítiques per la frivolitat amb què PWC, citant la direcció, decreta la finalització de programes de servei públic clar, com Àgora, Karakia o Latituds, o els documentals de producció pròpia, i la reducció d’altres, com Singulars, Via Llibre, La Sonora, Ànima, Cinema 3 o Sala 33. L’única cosa semblant a una excusa ha estat afirmar que alguns programes “han fet el seu recorregut”, igual que ho deu haver fet, a parer de la direcció, la delegació de TV3 a Euskadi, amb 30 anys d’existència, i que segons Duart, Sallent i PWC ja no cal mantenir perquè el “panorama polític” al País basc ja no requereix un seguiment diari de la informació. Que Santa Llúcia els conservi la vista, professional, periodística i política.
De la mateixa manera el PAC mutilador de TV3 i de CR afecta altres delegacions territorials, de Madrid i de Catalunya i les xifres són il•lustratives : de 249 possibles víctimes a TV3, 60 són periodistes i més de 150 pertanyen als àmbits de la informació audiovisual; i a Catalunya Ràdio, de 58 possibles afectats, 40 són informadors i comunicadors. En total, uns 200 d’un total de 312, xifres que deixen clara la voluntat deliberada del Govern d’atacar el moll de l’os de les empreses de la Corporació, el servei públic i el model, i específicament al periodisme en els seus diferents oficis, i per tant, el dret a la informació. Això, mentre la Secretaria de Comunicació del Govern apadrina una Mesa Sectorial dels Mitjans de Comunicació, integrada per tots els sectors afectats, que reclama l’elaboració immediata del Contracte Programa de la CCMA (per donar-li estabilitat pressupostària i de projecte) i una subvenció adequada a la funció de servei públic que li encomana el Parlament, a partir del Mandat marc aprovat el 2010.
Per tot plegat, des de l’SPC reclamem de les forces polítiques que votin la derogació del PAC per a les empreses de la Corporació i forcin a la CCMA, de la que són els veritables propietaris, a que tornin a la via de la negociació amb els treballadors, per acordar conjuntament i no manu militari les sortides a una situació econòmica difícil de la què tothom és conscient.
Barcelona, 17 de juliol de 2013