El Triangle, el setmanari fundat el 1990 per Jaume Reixach, ha acomiadat durant els últims tres mesos dotze empleats. Dels qui formaven part de la plantilla sis mesos enrere —la majoria amb més de deu anys d’antiguitat a la casa—, només una tercera part segueix avui a l’empresa. En aquest temps s’ha desmantellat tot l’equip d’administració i s’ha prescindit dels encarregats de disseny i maquetació, de correcció, de fotografia i de cinc redactors.

Només el passat 27 de juny, l’editor del setmanari va fer fora d’una tacada sis treballadors. Tots aquests acomiadaments s’han produït de forma totalment improcedent, sense cap argument justificatiu, i han deixat els afectats en una situació extremament delicada, ja que acumulen un llarg llast d’impagaments de salaris. L’empresa no ha ofert cap garantia de pagament d’aquest deute, ni ha manifestat cap voluntat concreta de saldar-lo, ni tampoc de pagar cap indemnització per acomiadament improcedent, i els treballadors acomiadats es veuran abocats a reclamar-ho per la via judicial. També ha incomplert el compromís escrit de devolució dels endarreriments que havia assolit en el cas d’un treballador en concret. Aquest deute s’acumula des de finals de l’any 2011 i no ha parat de créixer des d’aquesta data, de manera que actualment es deuen fins a vuit nòmines en alguns casos.

A sobre, la societat editora d’El Triangle no comunica ni abona les cotitzacions dels seus empleats a la Seguretat Social des del passat mes de febrer, un fet que causa un greu perjudici als qui han estat acomiadats, ja que afecta negativament el càlcul de les prestacions d’atur que els corresponen.

Periodistes tractats com si fossin ferralla

Tot aquest procés es produeix enmig de la irrupció en el setmanari de l’empresària i subhastera María Ángeles Gervilla, dedicada principalment a negocis immobiliaris i de compravenda de ferralla i a la intervenció en empreses en procés de liquidació, que des del passat mes de gener ha esdevingut de facto l’administradora real de l’empresa i és qui pren totes les decisions, relegant el fundador i editor del setmanari, Jaume Reixach, a un rol merament testimonial, però alhora acatador i emparador de la gestió de Gervilla.

Totes aquestes circumstàncies han comportat una degradació constant de les condicions de treball i amb una exigència febril per part de l’empresària real i de l’editor d’augmentar la quantitat de la producció en nombre de pàgines i de notícies publicades al diari digital Eltriangle.eu, en detriment de la qualitat i en contrast amb l’incompliment per part de l’empresa dels seus compromisos més bàsics. Alguns companys han patit situacions pròpies de l’assetjament laboral, amb amenaces constants d’acomiadament, a alguns se’ls ha obligat a treballar des de casa seva i a altres se’ls ha rellevat de les seves funcions i tasques habituals sense cap explicació. Fins i tot s’ha prescindit del servei de neteja del local de treball, que actualment no compleix les mínimes condicions d’higiene exigibles.

Els ‘castigats’ no cobren

Coincidint amb el canvi en la responsabilitat de gestió de l’empresa, a tots els treballadors se’ls ha retallat el sou unilateralment, sense cap negociació ni comunicació prèvia, en un 20% de mitjana. A sobre, hi ha companys que algun mes no han cobrat la retribució que els altres sí rebien, com a suposada mesura de càstig, en tot cas sense cap justificació. Un redactor no ha rebut cap retribució de l’empresa des que, a mitjan mes de maig, va agafar la baixa laboral per malaltia. Durant els darrers mesos, la publicació ha aconseguit els serveis de nous periodistes, amb unes condicions salarials inferiors i als quals també s’obliga a treballar des de casa i se’ls impedeix l’accés a la redacció. Dos d’aquests nous redactors també han estat acomiadats. Paral•lelament, la gran majoria dels col•laboradors a tant la peça habituals d’El Triangle —periodistes i humoristes gràfics, alguns també amb un llarg historial de fidelitat a la publicació¬— han deixat d’entregar els seus treballs farts de no cobrar les retribucions que s’havien pactat, o s’ha prescindit d’ells directament sense saldar-los els deutes pendents.

Mentrestant, de portes enfora, El Triangle continua la seva activitat amb normalitat aparent: ha impulsat una edició en llengua castellana i es vanta en les seves insercions publicitàries de posar al mercat un nou tiratge increïble de 100.000 exemplars en castellà i 30.000 en català, una façana que contrasta amb els mitjans tècnics absolutament precaris i la manca d’organització amb què es veu obligat a treballar l’equip cada cop més minvat de la revista. També continua explotant la marca d’un setmanari de denúncia, crític, amarat de valors progressistes i de defensa dels drets socials i dels col•lectius més vulnerables —que sovint fins i tot es recrea des de les seves pàgines en les crisis laborals d’altres mitjans de comunicació—, una imatge del tot paradoxal amb la realitat que s’ha viscut al si de la mateixa empresa periodística.

Per denunciar aquesta deriva i totes les vulneracions dels més mínims drets laborals i sindicals, els acomiadats i afectats per la situació del setmanari El Triangle hem posat en marxa el blog d’Internet La Farsa d’El Triangle, en el qual anirem actualitzant tots els detalls escabrosos de la situació que s’ha viscut al setmanari, i ens adrecem als mitjans de comunicació, als companys de professió i a la societat catalana amb l’objectiu tan periodístic que se sàpiga tot.

Per a més informació: afectatsdeltriangle@gmail.com