L’Audiència Nacional ha decidit arxivar la denúncia presentada pels familiars de José Couso, mort a trets pels militars nord-americans a la guerra de L’Iraq, ara fa tres anys. El col·lectiu de familiars, amics i companys del càmera de Tele 5 mort a l’Hotel Palestine de Bagdad conjuntament amb el periodista ucranià Taras Protsyuk, que treballava per a l’agència Reuters ha desenvolupat una llarga acció per dilucidar les responsabilitats d’aquest atac. Han mostrat un coratge digne d’elogi per exigir les responsabilitats per aquests fets i, coincidint amb aquest tercer aniversari, han tornat a convocar actes de protesta.

Però més enllà d’aquests fets puntuals, la situació actual dels periodistes a Espanya és exactament la mateixa que la que existia quan el fatal succés va acabar amb la vida del company Couso. Segueix havent-hi una total desregulació i absència de protecció dels seus drets fonamentals com a treballadors i fins i tot com a persones quan s’atenen, per motius professionals, escenaris perillosos. L’Estatut del Corresponsal en Zones de Conflicte, aprovat a la Trobada de Periodistes de la Mediterrània celebrada l’any passat a Almeria, planteja l’exigència d’un conjunt de mesures per protegir el treball dels treballadors de la informació que desenvolupen la seva tasca professional en aquestes circumstàncies. En les conclusions d’aquesta trobada s’insta que aquest estatut “sigui assumit pels governs i serveixi de model en negociacions amb els editors”.

És per això que des de la FeSP s’exigeix que les institucions arbitrin sistemes per evitar que succeeixin nous casos Couso i que si, donada la naturalesa d’aquestes situacions, es produïssin tragèdies similars, això no obligués els familiars de les víctimes a veure’s forçats a iniciar penosos i costosos procediments per veure reconeguts els seus drets i per determinar les responsabilitats pertinents. És evident que la mort de Couso té uns culpables clars: els militars nord-americans que van disparar contra l’hotel que allotjava els periodistes sabent que en aquest establiment estava tota la premsa internacional. També sembla evident, tret que es produeixi un canvi inesperat, que no pensen pagar per això. Una manera d’evitar injustícies d’aquesta mena és que els editors acceptin negociar, com ja ho ha fet algun d’ells, el citat Estatut del Corresponsal en Zones de Conflicte i ho incorporin en els convenis col·lectius de les seves empreses. Així mateix, la FeSP emplaça els editors perquè ho incorporin als convenis existents i als que es negociïn de nou, en els diversos sectors de la comunicació.