L’ultima decepció
Per arribar a això no calien vuit anys de retard
Per arribar a això no calien vuit anys de retard
Els treballadors de l'RTVA es van manifestar el 4 de desembre passat durant dues hores a les portes del Parlament d'Andalusia per mostrar el seu rebuig a la nova Llei de la Ràdio i Televisió d'Andalusia que s'aprovava el mateix dia amb els únics vots del PSOE. Els socialistes no han pogut o no han sabut complir el seu compromís d'aconseguir una llei de l'RTVA consensuada, cosa que s'ha posat de manifest amb el rebuig obtingut de la resta de forces parlamentàries. Aquesta falta de suport, de negociació i fins i tot d'informació prèvia s'ha traslladat als professionals de l'RTVA, que afirmen que «no hem estat escoltats, i que hem vist amb gran preocupació les últimes modificacions de la nova llei que converteixen el que fins ara era una empresa pública en una agència pública empresarial i Canal Sur Radio i Canal Sur Televisió en societats mercantils del sector públic andalús». La preocupació s'estén també al fet que la nova llei de l'RTVA permetrà la parcel·lació de l'empresa, l'externalització de la producció i l'intercanvi i cessió de mitjans tècnics i humans a altres entitats privades.
La Unió de Professionals de la Comunicació de Canàries (UPCC) proposa que s'exigeixi per llei que els càrrecs directius de l'ens públic Radiotelevisió Canària tinguin una formació mínima per poder ocupar aquest lloc i que estigui relacionada amb els àmbits de la comunicació o la gestió. Aquesta organització sindical considera que si avui dia per treballar a la Televisió Canària s'ha d'acreditar una titulació específica per a cada lloc de treball, s'hauria de fer el mateix amb les persones que assumiran la direcció de l'organisme, la solvència professional del qual hauria d'estar més que demostrada. No sembla molt lògic que la formació acadèmica i professional acabi sent una exigència per poder treballar a la Televisió Canària però no per dirigir-la.
Propostes per al Consell de Govern de la CCMA
El trencament de les negociacions per a la composició del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) confirma el temor que teníem els Comitès Professionals, que els partits polítics no volen renunciar al control dels òrgans de govern dels mitjans públics.
Cal que els partits respectin els principis de la nova llei
El dia 13 de desembre del 2007, es compleix el 31è aniversari del naixement de Ràdio 4, una commemoració que coincideix amb l’aprovació per part de les Corts espanyoles del mandat-marc d'RTVE que regirà la Corporació els pròxims 8 anys i on es contempla la continuïtat de Ràdio 4.
La política catalana ens ha regalat en les últimes hores una nova mostra de baix nivell amb les declaracions de Joan Ferran en què reclama que s’arrenqui la «crosta nacionalista» de la CCMA. Ja sabem que a les forces polítiques, i a la resta de la societat, sempre hi ha un sector que veu les decisions com un fred càlcul de les pròpies necessitats o interessos. Sovint els periodistes anomenem «falcons» als polítics que opten per aquesta praxi i vet aquí que la negociació de la composició dels òrgans de govern de la CCMA sembla haver quedat en mans de falcons d'una banda i altra que es disputen les cadires de forma grollera carregant-se l'esperit que hi ha en la reivindicació històrica dels professionals per uns mitjans independents del govern i al servei de la ciutadania.
Davant del malestar generat entre els professionals de Catalunya Ràdio per les declaracions del portaveu adjunt del PSC-CpC al Parlament, Joan Ferran, des del Comitè Professional de Catalunya Ràdio:
El Comitè Professional de TV3 insta, un cop més, els partits polítics a: