La concentració convocada avui a la plaça de Sant Jaume per CCOO, UGT, SPC i UPIFC amb motiu de la vaga general ha aplegat més de 300 periodistes, la majoria dels quals treballadors de mitjans escrits ja que la premsa escrita la fa un dia abans. L'objectiu que els diaris facin la vaga el dia anterior és que el dia que la fa tothom no es distribueixi cap exemplar.
Els treballadors de La Vanguardia, El País-Catalunya, El Punt i l’Avui han decidit en assemblea adherir-se a la vaga general, i se sumen així a la llarga llista de professionals que han decidit secundar la vaga.
En aquests dies previs, comitès d’empresa, delegats dels treballadors i assemblees es pronuncien a favor de la vaga per fer arribar al Govern central la protesta contra el retall de drets laborals que implica la reforma i contra la situació concreta del sector, castigat per EROs i reduccions de plantilla que les empreses porten a terme emparades en la crisi econòmica.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació denuncia públicament els set acomiadaments produïts al Diari de Tarragona, pel que representa i sobretot per la forma amb què aquests professionals (redactors, dissenyadors, fotoperiodistes,...) han estat tractats per una empresa on han treballat, en alguns casos, més de 20 anys. No s'ha considerat la professionalitat, la dedicació i l’experiència dels professionals ara acomiadats, i l’empresa va recórrer a la pressió psicològica en la manera de comunicar els acomiadaments.
El president de l’SPC, Ramon Espuny; el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, i el secretari general d’UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, han participat en un debat sobre els efectes de la reforma laboral en la professió periodística. També han intervingut el degà del Col•legi de Periodistes, Josep Maria Martí, i la cap d'Economia del diari El Mundo, Maria Teresa Coca.
Expedients de Regulació d’Ocupació : Abans calia acreditar les causes. Amb la reforma, l’empresa només haurà de manifestar una possible situació econòmica negativa, encara que sigui momentània. Tampoc no té cap necessitat d’elaborar un pla de viabilitat per a la conservació de l’ocupació. Això significa que es podrà acomiadar de forma objectiva de manera gairebé discrecional, i no perquè en aquell moment sigui necessari, sinó per previsions de futur.
El nostre no és un sector qualsevol: és on reflecteixen per exemple les enquestes de certs grups mediàtics que venen a dir que no hi ha ambient de vaga general, que la població no la veu oportuna i que hi ha un clima de resignació. Això ho desprenen de 500 entrevistes l'1 i el 2 de setembre, quan gairebé no ha començat la campanya en pro de la vaga, i teoritzen que l'estiu ha jugat una mala passada als convocants, igual que la convocatòria a finals de setembre. Caldria veure si a aquests opinadors els semblaria bé alguna altra data.
Barcelona, 16 de juliol de 2010 Auditori de la Biblioteca Francesca Bonnemaison «Representar el col·lectiu de periodistes en el seu conjunt sense exclusions per raons de procedència ideològica, de creences religioses, de raça, de sexe o de lloc de naixença. (1993, Estatuts del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació.
Periodistes d’aquí i d’allà: informació de tothom, vol ser un exercici d’integració per a professionals d’origen estranger que treballen a Catalunya i a Espanya, sigui en mitjans especialitzats o generalistes. Aquesta iniciativa l'ha organitzada el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), i destaca pel fet ser pionera a l’Estat espanyol. Las paraules d’obertura seran pronunciades per Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat, i per Ramon Espuny, President de l‘SPC.
La reforma laboral que ha aprovat el Govern central, juntament amb d’altres mesures que ha posat en marxa, suposa un gir radical en la política social i econòmica de l’Executiu socialista i fan recaure la crisi econòmica sobre els que no l’han provocada: els treballadors i els sectors més febles de la societat. En el cas dels mitjans de comunicació, aquestes mesures agreugen la situació de precarietat en què es troben la majoria dels professionals i que són aprofitades pels empresaris per poder acomiadar més personal, amb més facilitat i de manera més barata.
