S’imagina un immigrant negre criticant en un article d’opinió de Il Giornale, el diari de l’imperi Berlusconi, les noves bogeries xenòfobes de la Lliga Nord? Alguna cosa molt difícil avui dia, però sens dubte un dels objectius de la nova Associació Nacional de la Premsa Intercultural (ANSI), presentada divendres passat 19 de febrer. Haver presenciat aquest acte a la ciutat de Torí, a la seu de la Federació Nacional de la Premsa Italiana (FNSI), em va deixar la sensació que els immigrants estan posant les bases per a una efectiva influència sobre les polítiques europees.

Allí van estar compartint taula, a més de la meva persona com a representant del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), Marjan Parvand, de l’ONG alemanya Neue Deutsche Medienmacher (Nous Professionals de la Comunicació Alemanys); Roberto Natale, president de la FNSI; Aidan White, secretari general de la Federació Internacional de Periodistes (FIP), Paula Baudet Vivanco i Viorica Nechifor, secretària i presidenta de l’ANSI.

Les paraules que va pronunciar White no deixen indiferent: “La nostra democràcia necessita amb més força que mai representar la societat, perquè la realitat és que les divisions dins de la Comunitat Europea estan creixent”. En argot periodístic: res més perillós per a Europa que tenir les redaccions dels mitjans i els seus continguts poblats només per dignes descendents de la raça ària i altres invencions.

Des d’Alemanya, Parvand, una simpàtica noia que treballa en una cadena de televisió es va afartar que la informació sobre els immigrants deformés la realitat. També estava cansada que els pocs estrangers que treballen en els mitjans alemanys, no arribessin mai a tenir la responsabilitat suficient per determinar l’orientació d’aquestes informacions. Mentre que Viorica des de Torí, va constatar que els periodistes que desenvolupen la seva professió a Itàlia necessitaven organitzar-se. Segons ella “perquè ha passat el temps en què es feien investigacions i projectes sobre nosaltres”.

En això no hi ha casualitat sinó destí. Totes aquestes organitzacions de comunicadors arribats de fora d’Europa, inclosa la Secretaria de Mitjans de la Immigració de l’SPC a Barcelona, es van gestar contemporàniament entre 2008 i 2009. Es diu que la immigració viu una realitat diferent a Espanya, Alemanya o Itàlia. Però les preocupacions d’aquests periodistes provenen de la mateixa exclusió sistemàtica i els prejudicis que dificulten el seu accés als grans mitjans.

La gran majoria treballa en publicacions especialitzades en immigració d’una gran fragilitat econòmica. Alguns són corresponsals de capçaleres dels seus països d’origen i uns altres s’han guanyat amb coratge un lloc com Parvand. Ah… gairebé ho oblido: és que Parvand va néixer a Alemanya, encara que per a molts paisans ella segueix sent iraniana com els seus pares.

gustavo@gustavofrancocruz.com

Etiquetes: , , , , ,