El Consell d’Informatius de TVE reivindica aquesta televisió que avui compleix 60 anys. I ho fa malgrat comptar en la seva història amb períodes en els quals ha estat vergonyantment subjugada i utilitzada sense tenir en consideració la seva condició de servei públic. Reivindiquem la televisió dels pioners, que en una Espanya empobrida i sense recursos van ser capaços de reinventar-se el mitjà sense disposar amb prou feines amb referències internacionals. TVE va ser llavors aquesta «finestra al món» que va obrir les nostres llars a altres realitats diferents de la repressió i la misèria moral de l’època.
Reivindiquem la televisió dels seixanta, amb Prado del Rey a ple rendiment, una indústria audiovisual de primer ordre que va marcar l’imaginari col·lectiu durant generacions. La televisió que va popularitzar el teatre clàssic, d’Èsquil a Zorrilla, la televisió del Un, dos, tres…, la dels premis internacionals: Historia de la frivolidad…, La Cabina.
Reivindiquem la televisió dels primers corresponsals, –Jesús Hermida, José Antonio Plaza, Cirilo Rodríguez…–, que van posar el signe distintiu de la informació internacional en uns telenotícies emmordassats per la censura. I especialment reivindiquem aquells que van saber mantenir la seva dignitat encara que fos escrivint entre línies.
Reivindiquem la televisió de l’UHF, La Segona Cadena, La Dues, la televisió d’Iván Zulueta, José María Íñigo, Claudio Guerín, la televisió alternativa, informal, creativa. Reivindiquem la televisió de la Transició, els informatius de Lalo Azcona i Iñaki Gabilondo, la televisió dels grans reportatges de Miguel de la Quadra, Diego Carcedo, Manu Leguineche… també la televisió de Pilar Miró, la de l’aliança amb el cinema, la de les grans superproduccions, la dels Estudis Buñuel, la que va insuflar nova vida al sector audiovisual. I per descomptat la televisió entremaliada de la Bola de Cristal, Fernando García Tola o Javier Gurruchaga… La televisió de la cultura, de Popgrama, La Edad de Oro o Metrópolis.
Reivindiquem la televisió dels grans desplegaments internacionals, la del titànic esforç del Canal 24 Hores, la dels Jocs Olímpics, Teledeporte, Estudio Estadio. La televisió de la grans sèries i especialment la que no tem el debat polític…, la televisió dels informatius potents, de qualitat, que van saber guanyar-se el respecte dins i fora a força de lluitar per ser independents del poder polític.
Reivindiquem una televisió honesta, feta d’esforç col·lectiu, oberta, plural, que no imposi, que dialogui, que mostri el món com és, que doni veu a els qui mai l’han tingut, que parli amb rigor, que tracti a l’audiència amb respecte… Reivindiquem, en definitiva, alguna cosa tan bàsic i elemental, com una televisió pública al servei dels ciutadans.
Per això exigim dels nostres representants polítics que estiguin a l’altura de la història i es posin d’acord per retornar a TVE al camí de la independència, la pluralitat, la professionalitat i la creativitat.