La patronal pretén aplicar en els seus diaris una retallada salarial mínim del 10% als treballadors que encara no ha acomiadat.

Els editors dels diaris han posat a tots els treballadors del sector als peus dels cavalls. Aquesta és l’única manera de resumir el resultat de la comissió negociadora del IV Conveni Col•lectiu Estatal de Premsa Diària, que va tenir lloc el 19 de febrer entre la patronal AEDE (Associació d’Editors de Diaris Espanyols) i els sindicats més representatius, Comissions Obreres, UGT i la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP).

El punt clau del desacord entre la part social i l’empresarial ha anat més enllà del merament econòmic. D’una banda, els membres de l’AEDE insisteixen en rebaixar les taules salarials bàsiques en un 10%, després d’haver retirat una proposta anterior, d’un 20% de reducció, que era obertament il•legal perquè deixava diverses categories salarials per sota del salari mínim interprofessional.

Però, d’altra banda, aquest 10% és enganyós. El parany de la patronal és que no es conforma, en realitat, amb aquesta retallada inicial, sinó que a més pretén que es tallin, copiïn i enganxin paràgrafs sencers de la reforma laboral, incloent aquells que parlen de la desvinculació salarial. D’aquesta manera, la proposta de AEDE es resumeix que les empreses de premsa diària volen rebaixar a les plantilles, com a mínim, un 10%, i després, d’empresa en empresa, baixar als treballadors i treballadores allò que els vingui de gust.

Els sindicats han deixat clar que no es comprèn aquest “acarnissament” amb els diaris on s’aplica, hores d’ara, aquest conveni. En concret es tracta de petites capçaleres d’àmbit local i provincial que representen, des del punt de vista empresarial i laboral, una part ínfima del sector. Són tot just una vintena d’empreses i, com a màxim, un miler de treballadors i treballadores amb una alta precarietat i sota l’amenaça contínua de l’acomiadament.

Es tracta, segons les centrals sindicals, d’una porció tan petita de professionals que retallar encara més les seves condicions laborals no té cap sentit ni justificació, perquè l’estalvi que representaria en el conjunt del sector és pràcticament zero. Llevat que, com vam començar a sospitar, la pretensió de la patronal sigui que, a mig i llarg termini, a tots els periodistes d’Espanya se’ls imposi un conveni les taules salarials del qual quedarien per sota de 1.000 euros mensuals.

Davant d’aquesta posició de l’AEDE, que pretén pagar sous cada vegada més propers al salari mínim als pocs treballadors que encara no han acomiadat després de quatre anys de sangria, Comissions Obreres, FeSP i UGT, han acabat la reunió anunciant que, de manera urgent, convocaran assemblees informatives a totes les empreses de premsa diària, abans de tornar-se a seure amb la patronal el mes que ve.