Blocs electorals, senyal realitzat, debats condicionats…
Aquesta és la vuitena campanya electoral en què els professionals de diversos mitjans públics catalans fan vaga de firmes, escrites o verbals, i parcialment també d’aparició en imatge, per protestar per la imposició del minutatge en l’aparició dels partits, encara que sigui globalment i no dia a dia.
Els blocs electorals, que no van existir els primers anys de la democràcia, i que van tenir en inici una finalitat garantista per assegurar una presència equànime de tots els partits en unes radiotelevisions públiques controlades pels governs de torn, no tenen ja cap sentit professional ni informatiu, perquè primen la quantitat per sobre de la qualitat. I no tenen cap suport legal, com s’ha volgut fer creure durant anys, perquè la LOREG només reclama de la informació electoral en els informatius pluralisme i neutralitat, de les quals no es deriva el concepte de proporcionalitat basada en els darrers resultats electorals.
També es cita ara el CAC com a font d’autoritat, però l’Autoritat Audiovisual només fa recomanacions, que obliden també que els blocs no van existir sempre i la primacia de l’aspecte qualitatiu sobre el quantitatiu. Per últim, s’argumenta que calia introduir les forquilles de temps mínim i màxim per partit com a còmput global per evitar que algun partit recorri els plans de cobertura elaborats pels consells d’administració dels mitjans, argument defensiu que vol ignorar que la JEC no té competències per dictaminar sobre la informació electoral en els informatius, perquè la LOREG no li atribueix.
Justament la JEC, que ha rebutjat plans de cobertura flexibles per a RTVE i per a IB3, per recursos presentats per CiU i PP, i ha dictat blocs electorals estrictes en minutatge i ordre d’aparició, és l’objectiu de la demanda al Tribunal Suprem anunciada dijous per diverses organitzacions professionals i a la qual l’SPC dóna tot el suport, perquè ataca l’arrel del conflicte, i per haver estat el sindicat l’organització que més ho va proposar en anteriors eleccions.
D’altra banda, la pràctica habitual de la realització del senyal de vídeo per part de molts partits evidencia la confusió permanent entre propaganda i informació per part dels seus estrategs i la poca consideració que es té de la feina dels professionals i del dret a la informació de la ciutadania. El mateix que demostren els vetos de determinats partits als debats en la radiotelevisió pública estatal, que ja es regeix, com altres, per mecanismes de consens que no s’haurien de qüestionar menyspreant els treballadors dels mitjans i la missió de servei públic que té encomanada.
Per tot plegat donem ple suport a les protestes dels professionals dels mitjans públics i encoratgem les forces polítiques a prendre nota de la lliçó de lluita democràtica que estan duent a terme, que no va en detriment, sinó just al contrari, d’una informació plural i neutral al servei de la ciutadania.
Barcelona, 24 de febrer de 2008