Els neoliberals, contra la informació veraç arreu

Des de fa sis anys el Sindicat de Periodistes de Catalunya reclama del Parlament de Catalunya la reforma urgent dels mitjans públics de comunicació, i dels audiovisuals en general, perquè siguin un factor de conformació d’una opinió pública democràtica, a través d’una informació veraç i rigorosa sobre els fets socials, polítics i culturals que es produeixen.

Durant aquests anys hem valorat positivament el paper del CAC i els avenços en l’assumpció de competències que han significat les diferents reformes en la llei que el regula. Però hem denunciat reiteradament l’endarreriment de les altres dues lleis compromeses en el debat monogràfic sobre l’Audiovisual de desembre de 1999: la reforma de la Llei de la CCRTV, i l’elaboració de la Llei Audiovisual de Catalunya, que ha de regular tot el sector, tant públic com privat, i tant d’àmbit català com local. I especialment hem lamentat que no totes les forces polítiques catalanes hagin apostat per un nou model de mitjans públics que els deslligui del govern de torn i doti els directors generals i els consells d’administració de la independència i les competències necessàries per oferir un servei realment públic, motiu que ha portat a l’encallament de la Llei de la CCRTV.

El que no podíem esperar és que el projecte de Llei de l’Audiovisual, aprovat en ponència i per consens abans de l’estiu, i que havia de votar-se al Parlament el 15 de desembre, sigui ara impugnat pel PP català, enviant-lo al Consell Consultiu de la Generalitat, l’endemà mateix que el pamflet electrònic anomenat Libertad Digital, dirigit per Federico Jiménez Losantos, acusés el PPC d’haver votat el projecte de llei. El motiu del flagrant delicte seria haver acceptat que la llei defineixi què és una informació “veraç” i doni potestat al CAC per vigilar que aquesta es garanteixi en els mitjans audiovisuals. La maniobra implica un nou retard, que pot ser de mesos, en l’aprovació de la llei, i un nou endarreriment, amb nous obstacles, de la reforma de la Llei de la CCRTV.

Per als professionals de la informació, la situació és ja doblement irritant: no sols perquè s’ajornen sistemàticament totes les lleis que podrien blindar la independència dels mitjans públics, sinó perquè l’oposició neoliberal a les propostes per regular el conjunt de la professió (Estatut del periodista professional i Llei de Drets Laborals dels periodistes) que són al Congrés dels Diputats, ha contaminat fins i tot posicionaments anteriors sobre l’audiovisual públic i els fan fer marxa enrere en el poc que havien acceptat. Així ho demostren declaracions de responsables de televisions privades contra l’intent de regular els continguts a través d’una Autoritat Audiovisual espanyola, les del President de la FAPE en el mateix sentit i, ja en pla libel incendiari, l’opinió de Jiménez Losantos, que ara carrega també contra el CAC dient que és un òrgan del Govern de la Generalitat, i menteix sobre la trajectòria, l’aptitud i la composició dels seus membres, tot, és clar, perquè el Consell havia elaborat un informe sobre l’actuació de la COPE en els darrers conflictes sobre la reforma de l’Estatut de Catalunya.

Per tot plegat reclamem un pronunciament clar de les instàncies professionals, sindicals, polítiques i socials en favor de la defensa al dret ciutadà a una informació veraç, que com passa als països del nostre entorn, només pot garantir-se amb lleis reguladores ,i lògicament, amb organismes que n’assegurin el compliment.

Barcelona, 29 de novembre de 2005