La història d’èxit de la CCMA i els seus mitjans públics com a eina de cohesió social, normalització del català i motor de la indústria audiovisual, està en perill per una reforma de la llei proposada pel govern.

Una reforma que ja no respondrà als objectius inicials i que sortirà endavant amb el suport del PPC, que va votar contra l’actual. La crisi sembla l’excusa perfecta per desfer el llarg camí de 29 anys que es compleixen aquest 2012.

Un recorregut que també ha tingut imperfeccions i errors, però en el què ha treballat sempre amb professionalitat, rigor, i voluntat d’independència i de pluralitat. I que ha aconseguit uns nivells de servei públic de qualitat envejables per moltes altres televisions de la resta d’Espanya i d’Europa.

Tot i que el país sempre ha mirat cap Europa i el desig dels professionals ha estat sempre emmirallar-nos amb la BBC del Regne Unit, la immaduresa democràtica regnant ha volgut sotmetre els mitjans públics a un control polític i governamental molt per damunt del què és norma a la resta de països europeus avançats.

Amb aquesta reforma, el consens, la pluralitat i els avenços democràtics aconseguits amb la llei encara vigent són a punt de desaparèixer, i això, el país i els seus ciutadans no ens ho podem permetre.

Quan paradoxalment tenim el Parlament més plural de la nostra història, s’eliminarà de la llei el consens a què obliga la presa de decisions per 2/3, i es reduirà la pluralitat en el Consell de Govern de la CCMA.

Tot això en un context on la ciutadania demana més participació democràtica i, a diferència dels altres països europeus, aquí és el Parlament, a proposta només dels partits polítics, qui nomena els consellers de la CCMA. Sense participació de la societat civil, ni del món acadèmic i professional.

La governamentalització o la partidització dels mitjans públics audiovisuals no té lloc en els països avançats, on el dret a la informació i la llibertat i independència comunicativa son essència de la democràcia. En tot estat de dret la separació de poders és essencial, i per tant, l’executiu, el legislatiu, el judicial i el comunicatiu han de ser independents i no ser corretges de transmissió un de l’altre. El Parlament representa al poble, i ha d’escoltar-lo : per això és un greuge a la democràcia que la reforma obtingui llum verda quan els degans de les Facultats, els Col•legis de periodistes i de l’audiovisual, els Comitès d’empresa i professionals i els sindicats han manifestat clarament als grups parlamentaris que no l’accepten perquè significa un retorn al control governamental d’uns mitjans que són de tots.

TV3, Catalunya Ràdio, el 324.cat han de ser serveis públics de qualitat, plurals i independents

Sant Joan Despí, 30 de gener de 2012

Etiquetes: , , , , , , , ,