Davant l’escalada antidemocràtica impulsada pel govern del PP i el paral·lelisme entre aquesta política i la que promou el govern dels EUA al món, amb el suport i la submissió incondicional del govern espanyol, l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes de Catalunya i, juntament amb ella, els sotasignants manifesten:

Primer. Una ofensiva mundial contra les llibertats i els drets dels pobles i de les persones.

La situació derivada dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 als Estats Units ha desencadenat una àmplia ofensiva a escala mundial contra la legalitat com a garantia per a la ciutadania i per als seus drets individuals. Amb el pretext de la lluita contra el terrorisme (i conceptes com els de la “Justícia Infinita” o “Llibertat Duradora”) es proposa i s’aplica un “nou ordre” que atempta contra l’estat de dret ja que pretén acabar amb la submissió del poder a la llei i reintroduir el poder sobirà absolut. Aquest “nou ordre” condueix a una crisi oberta de la democràcia amb l’assoliment de trets propis de sistemes autoritaris i la submissió de tota la població mundial al nou sobirà.

Així, ens hem vist enfrontats a fets consumats com el de la “guerra preventiva” (amb conculcació absoluta del Dret Internacional) o al de l’escandalosa situació que pateixen els presos de Guantánamo, sense identificació individualitzada, sense acusacions concretes, sense dret de defensa i sotmesos a tractes inhumans i degradants.

En definitiva, s’ha instal·lat el discurs pel qual la legalitat és irrellevant com a control dels poders públics i s’utilitza –a més- la “repressió preventiva”, que de forma arbitrària castiga abans que es produeixi el delicte o l’agressió.

La utilització de la força i la lògica de la guerra es justifiquen, doncs, per sobre de qualsevol límit democràtic i pretenen legitimar el que no són més que arbitrarietats generadores d’inseguretat i injustícia.

El govern espanyol, al situar-se incondicionalment al costat del bel·licisme internacional dels EUA amb motiu de la guerra de l’Iraq, s’ha enfrontat al sentir pacífic i sensat de la majoria de la ciutadania del món i de l’Estat espanyol. No hi ha desenvolupament democràtic en un ambient permanent de guerra. La conducta del govern espanyol resulta encara més inconcebible si es considera que la decisió il·legítima, impopular i perillosa de participar en la guerra es va fer al marge del debat parlamentari i sense tenir-ne en compte les probables conseqüències negatives. És un fet que avui Espanya ha quedat aïllada en el marc de la Unió Europea i és considerada com un país enemic per la majoria dels pobles àrabs.

Tot plegat configura un marc de relacions entre Estats, però també entre l’Estat i la ciutadania, en el qual tothom és sospitós i la sospita és suficient per a l’agressió i la privació de drets. La suposada defensa de la democràcia i la incontrolada lluita antiterrorista porten a l’exercici del terror des de l’Estat ja que mai es pot pretendre defensar la democràcia mitjançant la retallada dels seus continguts.

Segon. Espanya: Un procés democràtic amenaçat

Les esperances i els progressos generats pel procés iniciat a finals dels anys 70 estan en ple procés d’eliminació a causa de la involució política provocada per l’actual govern del PP. Estem assistint a una autèntica contrareforma de la democràcia que comporta una menor llibertat i una major desigualtat, juntament amb un deteriorament cada vegada més important de les institucions i la perversió de l’estat de dret.

Observem amb inquietud com les institucions de la democràcia viuen un moment d’escàs prestigi. El govern del PP utilitza el Congrés dels Diputats com a simple cambra de registre de les seves decisions, fet que provoca la reducció del debat polític a nivells mínims i perverteix el principi de la representació plural de la ciutadania i el control democràtic del poder executiu. Al mateix temps, s’oposa a una reforma del Senat que li permetria complir la funció per la qual va ser creat: la representació del pluralisme territorial que expressen les comunitats autònomes. Tot això comporta que la societat percebi com a escassa la utilitat o eficàcia de les institucions bàsiques de la democràcia i, per tant, dels partits polítics, instruments principals de la representació política. Als governants actuals els interessa més relacionar-se amb els interessos privats més poderosos, que desenvolupar la potencialitat de la política democràtica mitjançant una creixent participació ciutadana. El retrocés de l’esfera pública implica la reducció del camp d’acció de la ciutadania.

L’acció antidemocràtica del govern del PP s’ha expressat recentment mitjançant una ofensiva de reformes legislatives autoritàries i demagògiques que contradiuen la configuració de l’Estat com a democràtic i de dret, atès que neguen el pluralisme de la nostra societat i eliminen garanties individuals dels ciutadans. Sembla que el govern ignori que la seva activitat s’ha de sotmetre a la legalitat i, lluny d’això, deforma la legalitat per combatre les altres opcions polítiques

El pretext que s’utilitza per dur a terme aquestes accions és dir que d’aquesta manera es defensa la Constitució, però això és fer burla de la intel·ligència de la ciutadania. No es defensa la llibertat ni es garanteix la seguretat quan s’atempta contra l’exercici lliure i igualitari dels drets i contra el dret a la protecció davant les arbitrarietats del poder polític. És més, la política de la por que practica de manera sistemàtica el govern del PP és una autèntica negació de la democràcia.

Tercer. Un govern amb vocació totalitària

Assistim a l’ocupació de tots els ressorts del poder en un exercici totalitari que desnaturalitza el funcionament de la democràcia. El control de les altes instàncies del poder judicial, amb la governamentalització del Fiscal General de l’Estat i la depuració de la Fiscalia Anticorrupció ha judicialitzat sectàriament la política i ha generat una tensió permanent als tribunals.

La confusió entre el poder econòmic i el poder polític ha culminat en la privatització a favor de l’entorn governamental d’empreses públiques, amb el consegüent perjudici de la ciutadania en tractar-se de serveis d’interès general, i s’han creat complexos empresarials poc competitius i que alhora són font de corrupció.

El poder mediàtic també s’ha governamentalitzat: mai com fins ara s’havia utilitzat i abusat tant de la TV i s’havien concentrat tants mitjans en tant poques mans.

La cultura que es fomenta des de les esferes del poder és revisionista respecte al nostre passat i sectària pel que fa al nostre període més pròxim. Es torna a enaltir el més impresentable de la nostra història, mentre que es nega el reconeixement a aquells que van lluitar per la llibertat. No es propicïen els valors de la democràcia i, pel contrari, s’entronca cada vegada més amb una concepció reaccionària d’Espanya que recorda temps nefastos. Qüestions assumides per la societat espanyola, com ara el caràcter no confessional de l’Estat, tornen a posar-se en dubte a l’introduir-se la religió en l’ensenyament obligatori, fet que suposa un retrocés respecte a una concepció laica de l’Estat democràtic.

Un aspecte alarmant d’aquesta escalada antidemocràtica es manifesta especialment en la voluntat de l’executiu de convertir els tribunals en “terminals” del Govern i en l’ús abusiu del Codi Penal amb fins partidistes i autoritaris. La promulgació de la Llei de Partits feta a mida per il·legalitzar Batasuna, no sols es fa amb menyspreu absolut de les repercussions que comporta en el conflicte basc, sinó que –a més- introdueix el principi, aplicable a qualsevol partit, en virtut del qual les actituds polítiques poden conduir a la il·legalitat

Quart. L’agressió als drets de les persones

Utilitzant un mecanisme propi dels sistemes autoritaris, el Govern respon a alguns problemes socials i polítics per la via simple i ràpida d’incrementar la repressió mitjançant normes que, a més d’inútils, violen la Constitució. Es criminalitza la marginació social establint penes desproporcionades per a la petita delinqüència i ampliant la presó preventiva als no condemnats, a costa de la presumpció d’innocència. No obstant això, ningú va a la presó per evasió fiscal i molt pocs hi van per operacions empresarials o financeres fraudulentes. En el cas de la delinqüència greu, en canvi, s’estableix la cadena perpètua de facto. Això impedeix utilitzar mesures eficaces de reinserció social, la qual cosa resulta especialment contraproduent en el cas del terrorisme. A més, per tal d’imposar les noves normes repressives, es redueix dràsticament la capacitat dels jutges d’adaptar la pena a les circumstàncies personals del condemnat.

D’altra banda, s’estableixen excepcions justificades a principis igualitaris que deixen de ser, així, principis generals que garantitzin la seguretat de tots davant el poder. Aquest és el cas de les noves restriccions que s’han introduït en la Llei d’Estrangeria. No només mantenen les polítiques d’exclusió dels immigrants sinó que redueixen encara més els seus drets i amplien les competències policials. De tal manera es tendeix a criminalitzar tot el col·lectiu, considerat com a sospitós, com succeeix al generalitzar la utilització del padró municipal.

Cinquè. La confrontació territorial

La política del govern del PP genera una creixent confrontació entre els pobles i les institucions territorials que expressen el pluralisme de l’Estat espanyol. S’ha fet malbé la cohesió territorial que està basada en un dels grans pactes en els quals es fonamenta la convivència democràtica dels espanyols. Des de la cúpula de l’Estat s’estimula un conflicte irresponsable i artificial entre els ciutadans dels territoris. No havien estat mai tan deteriorades les relacions entre el govern de l’Estat i les nacionalitats històriques.

El retorn de l’espanyolisme ranci, el menyspreu de les cultures i de les llengües no castellanes, i l’ús indegut de la Constitució per oposar-se a les legítimes voluntats d’autogovern han creat un clima de tensió que radicalitza les posicions contraposades, i no contribueix precisament a aïllar i combatre el terrorisme.

L’opció repressiva com a única resposta ha culminat en la introducció de delictes polítics que criminalitzen l’actitud política de l’adversari i la consulta popular. Sense permetre la discussió en el Congrés, s’han regulat els delictes de convocatòria de referèndum sense competències i subvenció pública a partits il·legalitzats, amb la qual cosa es respon al pla Ibarretxe i a la interpretació del Parlament basc sobre la dissolució del grup parlamentari de Batasuna. El govern espanyol, irresponsablement, es planteja empresonar d’aquesta manera els màxims representants del Govern i del Parlament d’Euskadi, la qual cosa fa témer una escalada repressiva de conseqüències imprevisibles.

Sisè. Crida final

Les polítiques autoritàries del govern del PP són tan irresponsables com perilloses. Suposen un clar atemptat als valors democràtics, a la justícia social i als drets de la ciutadania. El seu estil arrogant, la seva demagògia i els efectes escandalosos de les seves accions generen o aguditzen els conflictes. En debilitar el sistema jurídic, la convivència ciutadana i la credibilitat de les institucions s’anul·len, al mateix temps, els instruments per solucionar democràticament els conflictes socials.

Davant la gravíssima situació plantejada, l’ASSEMBLEA PERMANENT D’ INTEL·LECTUALS, PROFESSIONALS I ARTISTES DE CATALUNYA crida tots els sectors socials i polítics a oposar-se activament a aquest procés de regressió democràtica:

• Crida les organitzacions i entitats ciutadanes compromeses en els principis democràtics a oposar-se a aquesta ofensiva mobilitzant la ciutadania.

• Crida els intel·lectuals a manifestar el pensament crític contra l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la injustícia.

• Crida tota la ciutadania a prendre consciència del perill en què es troben els seus drets, a no deixar-se confondre pel discurs que afirma que només es retallen els drets de l’enemic i a lluitar per la democràcia.

Barcelona, gener de 2004.