Núria Segura, secretària d’Igualtat de l’SPC

 

El ciberassetjament és una de les principals xacres que afecta les dones periodistes. Per això, aquest 25 de novembre, Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones, el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) exigeix que els mitjans de comunicació es dotin de les eines jurídiques pertinents per garantir la protecció de les dones del sector quan són víctimes de qualsevol atac.

Segons un informe recent de la UNESCO, el 73% de les dones periodistes pateixen ciberassetjament, especialment, quan publiquen informacions que poden ser compromeses o crítiques amb el poder. També pateixen ciberassetjament quan denuncien abusos, desigualtats i vulneracions dels drets humans. Ara bé, també són víctimes d’atacs masclistes per, simplement, ocupar un espai que tradicionalment ha estat representat per homes.

A més, sovint, les dones del sector han de veure com la seva feina o posició laboral en un mitjà de comunicació es qüestionada pels seus vincles de parella, familiars o amistats, com si pel simple fet de ser dona no poguessin elaborar una informació de qualitat o tenir un càrrec de rellevància. Així mateix, la cosificació s’ha convertit en una eina per desacreditar-les, cosa que no succeeix amb els periodistes homes: no es posa en dubte la seva professionalitat pel seu aspecte físic o manera de vestir.

Sens dubte, el principal motiu de l’augment del ciberassetjament a les dones periodistes és l’aparició de les xarxes socials, on són assenyalades, desprestigiades i cosificades, alhora que reben missatges amb insults masclistes o comentaris misògins. En els casos més greus, també, han estat víctimes d’amenaces de mort o comentaris que inciten que siguin violades, segons l’estudi de la UNESCO.

Més enllà d’aquest ciberassetjament, també han de bregar amb intimidacions o abusos sexuals durant la cobertura d’informacions com, per exemple, petons en contra la seva voluntat o tocaments quan estan oferint una emissió en directe.

L’any passat van morir 11 dones periodistes, principalment en zones de conflicte, segons un informe de la Federació Internacional de Periodistes publicat en el seu web. “Les dones periodistes s’enfronten a desafiaments extrems quan informen sobre el terreny, des d’atacs militars i amenaces fins a intimidació policial, vigilància i violència sistemàtica de gènere. La seva seguretat està regularment en risc i moltes han desenvolupat estratègies per mantenir fora de perill”, destaca la FIP en el comunicat.

 

Manca de protecció dels mitjans de comunicació

Més enllà del ciberassetjament, l’altre problema principal és que se senten desemparades i amb poc suport dels seus companys homes o de les direccions dels mitjans de comunicació on treballen. Una sensació que s’incrementa quan són freelance i no tenen cap contracte que les vinculi amb una empresa de la comunicació. Tot plegat perjudica que puguin treballar amb igualtat de garanties i condicions que els seus companys homes durant l’exercici de la seva professió. A diferència d’ells, viuen amb el temor de ser víctimes d’atacs masclistes per les informacions que publiquen. Això, sens dubte, afecta el seu benestar emocional i/o psicològic, alhora que desencadena una autocensura per por a les represàlies que poden rebre en les xarxes socials.

A banda que, òbviament, aquesta situació vulnera els seus drets de treballar en igualtat de condicions que el seus companys homes i lliures de violències masclistes, afecta de retruc el conjunt de la població, que té dret a rebre una informació veraç. Amb tot, si les dones periodistes s’autocensuren, aquest dret de la ciutadania tampoc està garantit.

Per tot això, l’SPC exigeix que els mitjans de comunicació es dotin de les eines jurídiques pertinents per defensar les treballadores víctimes de ciberassetjament, siguin de plantilla o autònomes, perquè se sentin segures durant l’exercici de la professió.És una crida que fan també organitzacions periodístiques com la Federación de Sindicatos de Periodistas i la Federació Europea de Perdiodistes, de les quals l’SPC forma part.

El març del 2021 es va posar en marxa una nova normativa, per la qual totes aquelles empreses que tinguin més de 50 persones treballadores han d’implementar un pla d’igualtat que garanteixi els drets de les dones. Ara bé, des de l’SPC es considera pertinent que, per les especificitats dels mitjans de comunicació i l’exposició dels i les periodistes en l’esfera pública, aquests plans d’igualtat no només han d’incloure mesures perquè les dones no siguin víctimes de violències masclistes dins dels de les redaccions, sinó també fora d’elles per afrontar casos com els de ciberasssejtament.

Per tant, si es vol un periodisme lliure de violències masclistes, els primers actors que han de garantir-ho són les pròpies empreses de la comunicació, que han de ser capaces de defensar les seves treballadores i, si s’escau, de portar els casos d’agressions als tribunals.

El ciberassetjament és una realitat que no pot passar per desapercebuda: s’ha de visibilitzar i denunciar. Les dones periodistes necessiten poder treballar amb seguretat i protecció per evitar agressions, atacs o descriminacions que perjudiquin el seu benestar psicològic i emocional. Les empreses de la comunicació i els homes periodistes han d’unir-se al reclam de les seves companyes contra el ciberassetjament. En primer lloc per elles, perquè les agressions no afectin a la seva salut, benestar o exercici laboral. I en segon lloc, perquè sense un periodisme lliure de violències masclistes no existirà un periodisme de qualitat.

 

Crèdit fotografia: FIP