El Sindicat de Periodistes de Catalunya -tal com han fet altres organitzacions professionals- ha expressat la seva defensa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) davant els atacs que ha sofert per part de la majoria de grups de comunicació, alguns dels quals, a més, han farcit d’insults les seves crítiques a l’ens regulador. Aquesta situació s’ha produït arran de l’aprovació de la Llei de l’audiovisual que atorga noves competències al CAC i marca el camí d’allò que en un futur podria ser un organisme equivalent a nivell estatal. L’SPC va emetre el 23 de desembre un comunicat en el qual s’afirma que ara “quan una autoritat audiovisual independent, que assumeix la competència de la concessió i la renovació de llicències de ràdio i de televisió, es planteja exercir el seu dret a vigilar el compliment de la llei, és a dir, quan les seves potestats deixen de ser simbòliques, es produeix una reacció retrògrada en àmbits empresarials, corporatius i polítics que posa en qüestió tot el projecte de reforma de l’audiovisual espanyol que, per fi i després de dècades de retard respecte d’Europa, es planteja a partir de les propostes del govern de Rodríguez Zapatero i de la comissió d’experts, que incorporen el millor de l’experiència catalana en tots els àmbits (Llei audiovisual general, autoritat reguladora del sector, desgovernamentalització dels òrgans de gestió d’RTVE)”.

En el comunicat, el Sindicat destaca “la coincidència només sorprenent en aparença en el fet que hagin sortit nous opositors a les competències que a partir d’ara tindrà el CAC, considerat fins ara el referent a Espanya com a òrgan de vigilància audiovisual”. L’SPC assegura que, per coherència amb la línia seguida fins ara, “seguirem defensant la regulació legal tant de l’exercici del periodisme professional, per garantir el dret a una informació veraç a tota la ciutadania, com de l’activitat audiovisual que, pública o privada, és un servei públic que utilitza radiofreqüències públiques, i que ha d’atenir-se als principis deontològics i constitucionals en les informacions i en el conjunt de la programació”.

Per la seva part, la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’ha expressat en termes similars i en un comunicat, també amb data de 23 de desembre, contesta l’argument principal dels crítics a l’existència d’organismes com el CAC del qual diuen que es tracta d’un model de censura franquista i que ja hi ha el codi penal per castigar a qui transgredeixi les normes. La Federació afirma que “un òrgan independent vigili el compliment d’aquestes obligacions no és una censura com la que hi havia en el franquisme, ni tampoc una suplantació del paper dels jutges. Existeixen moltes conductes periodístiques contràries a les normes deontològiques més elementals que no constitueixen delicte però que són defensades pels seus autors sota el paraigua de la llibertat d’expressió. Aquestes són les que han de ser sancionades per un òrgan independent, perquè els jutges no ho faran ja que no entren en el terreny delictiu”. La FeSP recorda que “els mitjans audiovisuals utilitzen radiofreqüències que els són concedides per les administracions públiques i han de respectar a tota hora els principis deontològics i constitucionals”.

Finalment, el Fòrum d’Organitzacions de Periodistes (FOP) ha rebutjat “aquestes reaccions furibundes i amb acusacions tan inconsistents com les ‘de ressuscitar la censura franquista’ o d’intromissió ‘dels governs en els continguts’, quan es tracta justament del cas contrari”. El FOP afirma també que les crítiques són simètriques a les llançades contra el projecte d’Estatut del periodista professional (EPP), “un instrument que permetrà la regulació dels drets i deures dels professionals per a protegir el dret constitucional a una informació veraç, i que és vigent també en la majoria de països del nostre entorn”. El text íntegre dels tres comunicats es pot trobar a la pàgina web del Sindicat (www.sindicat.org)