A finals de febrer es votarà al Parlament la proposta de reforma del Govern a la Llei de la CCMA, i des d’ara es debatran en comissió les esmenes parcials dels diferents grups parlamentaris. La compareixença de diferents representants d’entitats i organitzacions al Parlament el mes de novembre va deixar clar que la gran majoria veien en la proposta de CiU, presentada apel•lant a l’austeritat i a l’eficàcia, un greu perill de retorn al governamentalisme, fonamentalment perquè vol eliminar les majories qualificades, que obliguen al consens, en els nomenaments i destitucions i en la presa de decisions.

Davant l’oportunitat de rediscutir els continguts de la Llei cal insistir en primer lloc en què els membres del Consell de Govern han de ser elegits sobretot en base a la seva competència professional i amb garanties d’actuació independent, i no en base a l’afinitat ideològica i a la representació parlamentària. Però si això no es respecta, és obvi que la reducció de membres del Consell, mantingut amb criteris partidistes, no farà més que consolidar la majoria progovernamental en el seu si. I això seria un pas enrere per al pluralisme i la professionalitat en la informació i en la programació,i també per al model de CCMA i el volum de les seves empreses. Més encara si considerem les afinitats polítiques i econòmiques dels promotors de la reforma, i de qui els dóna suport, amb grups mediàtics locals, amb forts interessos en el sector audiovisual.

D’aquí que el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació hagi presentat als grups parlamentaris les següents propostes d’esmenes, vertebrades pel principi que el consens o una majoria qualificada han d’inspirar totes les decisions en un tema, la CCMA, que ha de ser “de país”, i no de govern.

• Que els membres del Consell de Govern, que ha d’avaluar el CAC, s’elegeixin “entre persones d’experiència professional contrastada en el sector audiovisual i que ofereixin garanties plenes d’independència”.
• Que no s’atorgui al President del Consell de Govern les funcions de direcció executiva ordinària, ara en mans del director general. Fusionar la funció representativa i l’executiva reforçaria el control polític de la Corporació.
• Manteniment de la majoria de 2/3 necessària per a l’elecció del Consell de Govern de la CCMA i del seu President per part del Parlament.
• El mateix pel que fa a la destitució del President del Consell de Govern.
• Mantenir la majoria de 2/3 per nomenar i destituir el director/a general, i per aprovar la proposta de Contracte-Programa i les directrius de compliment de servei públic de la programació.
• Mantenir la majoria de 2/3 per a l’elecció dels membres del Consell Assessor, i la presència de representants dels treballadors de la CCMA.
• Mantenir la independència del Consell Assessor per poder-se autoconvocar, i no tan sols a instància del Consell de Govern com proposa la reforma.

Pel que fa a les reformes proposades per CiU a la Llei del CAC, orientades a retallar la independència d’aquest organisme en benefici del Govern, l’SPC ha reclamat :

• Mantenir el mínim de tres grups parlamentaris (i no rebaixar-lo a dos) per proposar els integrants del CAC, i la majoria de 2/3 per a la seva elecció per part del Parlament.
• Eliminar de la Llei vigent l’elecció del President per part del Govern. Redactat alternatiu: “El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és integrat per ‘x’ membres, els quals són elegits pel Parlament, a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris, per una majoria de dos terços. El President o Presidenta, serà nomenat d’entre ells també per majoria de dos terços”.
• Garantir el compliment del mandat dels actuals membres que no han de renovar, respectant el principi de legitimitat, que no es pot esborrar retroactivament.

Tant pel que fa al CAC com al Consell de Govern de la CCMA el sindicat no ha fet causa del nombre de membres, però no és indiferent a que un nombre reduït, amb els criteris controladors de la proposta de reforma, tindran un efecte negatiu sobre el pluralisme i reforçaran la dependència governamental, etapa aquesta que es va voler superar amb la Llei vigent. Igual que seran un factor determinant a l’hora de dibuixar l’espai dels mitjans públics de la Generalitat en el conjunt del sector audiovisual a Catalunya. Davant els arguments d’estalvi econòmic en la reducció, hi pot haver altres mesures, com la rebaixa dels sous o la no substitució dels qui han acabat el mandat.

Per tot això, l’SPC reclama dels grups parlamentaris que es mantingui l’aconseguit amb tot el legislat des de l’any 2000 i que ha estat una referència a tota Espanya. Amb l’argument de l’austeritat i de l’agilitat no es pot trencar l’elevat grau de consens aconseguit aquests anys, ni tornar a fer de TV3 i de Catalunya Ràdio un camp de batalla de les rivalitats partidistes i entre Govern i oposició. Perquè calen uns mitjans públics potents i independents per complir la seva funció de cohesió social i d’integració lingüística i cultural i, per tant, de consolidació i enriquiment de la democràcia..

Barcelona, 13 de gener de 2012