El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), amb motiu del 8 de març, expressem el nostre suport a la lluita, també nostra, per la plena igualtat laboral entre homes i dones. A les empreses de comunicació, la precarietat laboral castiga especialment les dones, ja que són el nucli principal del col·lectiu més desregulat i desprotegit que és el dels col·laboradors o periodistes a la peça. La situació de desigualtat entre homes i dones a l’entorn laboral, on les dones treballadores encara cobren de mitjana un 40% menys que els homes, i a on el 78% de treballs a temps parcial són ocupats per dones, no és, doncs, un fet estrany en el món del periodisme. Per tal d’acabar amb aquesta situació, reiterem el nostre suport a l’aprovació de l’Estatut del periodista professional –actualment en una lenta tramitació al Congrés dels Diputats– i de la Llei de Regulació dels Drets Laborals dels Periodistes, que té com a eix essencial la regulació dels periodistes a la peça. Són eines indispensables per a la plena dignificació de la tasca periodística i per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes treballadors/es del món de la comunicació. D’altra banda, també denunciem la permanent situació de discriminació de les dones periodistes a les empreses de comunicació, on ja són quasi la meitat de les treballadores però només representen un escàs percentatge de l’staff directiu dels mitjans.

L’SPC vol expresar igualment el seu suport a l’avantprojecte de llei d’Igualtat entre Dones i Homes, aprovat recentment pel Consell de Ministres, que fixa la obligatorietat de negociar amb els sindicat, a través dels convenis col·lectius, mesures d’acció positiva que afavoreixin l’accés al treball de les dones i l’eliminació de situacions de discriminació en les seves condicions de treball, tot fixant sancions amb multes de fins a 90.000 € per a les empreses que discriminin als seus treballadors/es per raó de sexe. Considerem aquesta iniciativa com a molt necessària, però no suficient, ja que nomès fixa l’obligatorietat de negociar Plans d’Igualtat a les empreses de més de 250 treballadors i no acaba d’afavorir la necessària coresponsabilitat en la vida familiar i laboral de dones i homes, ja que només augmenta en vuit els dies de permís de paternitat i no presenta grans avenços en les mesures de flexibilitat horària i reducció de jornada. Aquest, però, és un pas important per part del Govern central per tal d’obrir el debat i d’afavorir la igualtat entre homes i dones que no ha d’impedir i que dessitjem que el projecte sigui millorat en la seva tramitació parlamentària.

7 de març de 2006