En el debat organitzat a Tarragona el dia 7 d’abril, i moderat pel responsable a la demarcació, Ricard Checa, els representants de quasi tots els partits polítics parlamentaris es van manifestar favorables a que es reguli la professió periodística, sigui al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya.

Xavier Sabaté (PSC), Carles Sala (CiU), Sergi de los Rios (ERC), Hortènsia Grau (ICV-EUiA) i Alícia Alegret (PP) van fer una bona radiografia del sector periodístic, especialment dels professionals, posant èmfasi en la precarietat que influeix en el producte informatiu, i en la neteja que s’ha fet a les redaccions de grans diaris de periodistes veterans. La majoria van distingir entre empreses editores i professionals de les redaccions, però va ser impossible defugir dels crònics punts de conflicte entre polítics i mitjans.

Coneixedors del projecte d’Estatut del Periodista Professional aturat al Congrés dels Diputats, tot i haver entrat a l’inici de la legislatura, els representants de CiU, ICV-EUiA, ERC i PSC van manifestar-se favorables a la seva tramitació, i el PP va manifestar que en tot cas “alguna cosa s’havia de fer” per millorar la situació dels professionals i de retruc de la informació, que és un dret de la ciutadania. Igualment es van mostrar disposats a donar suport a una regulació del periodisme a partir de l’article 52 de l’Estatut de Catalunya, que encomana als poders públics garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç i contrastada.

Ramon Espuny, president de l’SPC, va anunciar que el sindicat emplaçaria les diferents candidatures al Parlament de Catalunya a comprometre’s en aquest camí, i va recordar la complementarietat de l’Estatut del Periodista (o Llei de Garanties del Dret a la Informació) amb una Llei de Drets Laborals del Periodista, pensada per l’elevat percentatge de la professió que no està en plantilles i no té contracte, com col·laboradors a la peça, corresponsals, etc.

El president del Col·legi de Periodistes a la demarcació Tarragona, Ignasi Soler, va defensar el caràcter públic del dret a la informació i la necessitat de situar-lo al mateix nivell que el dret a la sanitat o a l’educació.