Fa més de sis anys que ho venim dient: la Llei de reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió era la més urgent i la més necessària de les acordades en el debat sobre l’Audiovisual al Parlament el desembre de 1.999. No sols perquè era la que havia de respondre a les exigències professionals i sindicals dels treballadors dels mitjans públics a Catalunya, sinó perquè aquestes exigències eren a l’origen de que es celebrés aquell primer debat monogràfic. I després del canvi a la Generalitat el 2003 es tornava a posar d’actualitat de manera urgent, amb més raó quan els tres partits del govern havien defensat un model similar de reforma del model i de la gestió i el control dels mitjans de la CCRTV. La transitorietat d’aquests dos anys i pico sempre la vam assenyalar com un perill, doncs la millora del clima professional en raó de la neutralització mútua dins del tripartit era molt fràgil, ja que a falta del blindatge de la independència dels mitjans de la Corporació, qualsevol crisi política podia acabar amb l’experiment.

Ara pot haver arribat un d’aquests moments. Mentre tot i la crisi laboral a RTVE, tira endavant al Parlament espanyol la Llei de reforma de RTVE, engegada molt més tard que la llei catalana, i inspirada com aquesta en els principis emanats de les reivindicacions d’organitzacions com el Sindicat o el Col·legi de Periodistes, a Catalunya correm el perill real de no abordar la reforma de la CCRTV, i de deixar un cop més en mans de la conjuntura política el govern i el model dels mitjans de la Generalitat. Els professionals hem de manifestar la nostra perplexitat i la nostra crítica davant un Parlament que va ser capdavanter a Espanya en la formulació d’un model de modernització i democratització dels mitjans públics, però que ha estat incapaç de dur-lo a la pràctica fins ara, en raó dels interessos partidistes i del càlcul polític.

Entrem ara en un període agitat de confrontació preelectoral i les apetències de controlar els mitjans tornaran a ser presents. Si no s’aprova la Llei en els terminis previstos (a finals de juny), els mitjans de la Corporació tornaran a estar sota la pressió partidista, i amb el seu consell d’administració, més de representació política que de gestió empresarial, es reproduiran les queixes i protestes dels professionals per la informació electoral minutada i pautada en forma de blocs.

Per això exigim de totes les formacions polítiques que siguin coherents amb l’acord de la ponència, i que dotin els mitjans de la CCRTV, fins i tot per interès propi, del marge d’independència i neutralitat que tots afirmen desitjar-los. Si no és així, a la crispació ja habitual en l’escenari polític, s’hi afegirà la d’uns professionals que es van mobilitzar ja fa sis anys i que no volen creure que tot hagi estat debades.

Barcelona, 14 de maig de 2006