El 25 de gener passat, el president de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE), Fernando González Urbaneja, va presentar a l’Associació de la Premsa de La Rioja l’Estudi de la Professió Periodística 2007 donat a conèixer al desembre passat que revela, una vegada més, que la precarietat laboral és el principal problema de la professió periodística a Espanya.
El president de la FAPE va dir que «gràcies a l’informe tenim dades per instar els editors que compleixin les bones pràctiques laborals, com els hem fet arribar des de l’Associació de la Premsa de Madrid i el Col·legi de Periodistes de Catalunya (…) Per a aconseguir aquestes bones pràctiques laborals cal millorar la nostra reputació, per la qual cosa actuarem per millorar la situació de la següent manera: Amb les publicacions internes, la xarxa FAPE d’Internet (plataforma digital per a blogs, vendre fotos…), i la comissió de queixes i deontologia professional, instància no judicial al model anglosaxó i escandinau.»
Referent a això, cal assenyalar que en aquests moments les empreses de premsa diària porten gairebé un any sense arribar a cap acord per a la renovació del Conveni de Premsa Diària en el qual es neguen rotundament a incloure els periodistes a la peça (col·laboradors i corresponsals).
Estatut del Periodista
Consultat sobre el projecte d’Estatut del periodista professional (EPP), inclòs en els plataformes electorals del PSOE i IU i sobre el qual el PSOE aspira a arribar a un acord de les empreses i totes les organitzacions de periodistes, González Urbaneja va manifestar que «l’EPP era un disbarat, proposat per IU i que el PSOE va desqualificar quan es va aprovar la seva tramitació. Està malament plantejat tècnica i legalment, malament fet, barrejant aspectes laborals amb professionals. (…) Crec poc en normes ad hoc per solucionar problemes com els nostres. (…) És com la clàusula de consciència, que només ha servit per a posar-li un preu a la consciència, el de l’acomiadament improcedent. (…) Creure en un EPP, que no ho hi ha en cap país civilitzat, és com creure en els Reis Mags.»
No obstant això, la realitat és que tots els països del nostre entorn, tret d’Andorra, disposen d’un estatut d’aquestes característiques o un seguit de lleis que regulen de forma precisa l’exercici de la professió. Així mateix, més de 70 dels membres de la Federació Internacional de Periodistes (a la qual pertany la FAPE) tenen, alguns des de fa decennis, aquesta categoria d’Estatut.
Cal recordar que, en el seu moment, el president de la FAPE va assegurar que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya era únic en el món; encara que després es va poder saber, que hi ha a Europa més organismes d’aquest tipus que països; ja que als d’àmbit estatal com a França, se sumen els de caràcter autonòmic o federal com a Alemanya, Suïssa o Espanya.