La direcció del Grup Zeta ha plantejat als comitès de les seves principals empreses un espoli salarial en tota regla. L’objectiu plantejat és donar una destralada en els sous de més del 30% a partir de l’1 de gener de 2014 mitjançant combinacions de diverses mesures que inclouen l’eliminació de pagues, complements, categories, reduccions de jornada i la consolidació de rebaixes salarials temporals.
El president del grup, Antonio Asensio Mosbah, i el president de la comissió executiva, Juan Llopart, han enviat el seu director general, Conrado Carnal, el director de recursos humans, David Casanovas, i l’advocada del bufet KPMG Cristina Samaranch, a esquilmar de nou les economies familiars dels seus treballadors, que ens hem convertit en els únics contribuents per solucionar la crisi de la companyia agreujada per la ineficàcia de l’equip directiu.
Carnal i els seus homes justifiquen l’anunci d’una nova rebaixa salarial brutal acompanyada d’acomiadaments en algunes de les empreses en la necessitat d’obtenir un benefici operatiu molt major del que ja tenim en l’actualitat per satisfer els pagaments pendents del crèdit sindicat i de les infraccions fiscals detectades per Hisenda a principis dels anys 90, una època d’importants beneficis. La direcció intenta traslladar sobre els comitès i la plantilla el pes d’un futur incert del grup mentre segueix actuant amb opacitat en ocultar informació fudamental com la retribució dels directius i eludeix la seva veritable responsabilitat.
Grup Zeta pretén treure el corró just en el moment en el qual la crisi de la premsa comença a tocar fons gràcies a una estabilització dels ingressos publicitaris i a una suavización dels descensos de les vendes d’exemplars per primera vegada des de 2008. El dur plantejament de l’empresa, amb un cop dràstic per a tota la vida, respon a l’objectiu oportunista d’aprofitar la recta final de la crisi per deixar les empreses preparades per multiplicar els beneficis quan millori la situació o bé facilitar futures retallades de plantilla amb uns costos molt més reduïts.
Davant la sincronització i el calat dels atacs ordenats per Asensio i Llopart, els comitès de les empreses afectades amb el suport de la resta del grup hem dissenyat una estratègia de defensa unificada a través de la Coordinadora de Comitès. El primer pas ha estat reforçar el nostre arsenal jurídic amb el fitxatge d’un prestigiós bufet d’advocats i economistes que ens assessora en aquest procés de negociació i davant la possibilitat que el conflicte plantejat per l’adreça acabi en els tribunals si l’empresa opta per aventurar-se en l’arriscat camí de la imposició.
En segon lloc, la Coordinadora ha manifestat a l’empresa el seu rebuig frontal a les seves pretensions a causa que constitueixen un incompliment dels acords en vigor i ha plantejat un nou marc de negociació, l’únic possible en aquests moments. Aquest marc parteix de la premissa que l’esforç que demana la direcció ha de ser compartit entre els bancs creditors, l’Administració a través d’Hisenda, el propietari del grup –que cobra lloguer a Zeta per diversos immobles i té crèdits pendents d’amortització-, el personal fora de conveni i l’alta direcció i, finalment, la plantilla, que ja ha contribuït de forma substancial a les arques del grup. A més, és necessari un pla de negoci seriós i ambiciós que compti amb els directius adequats. Només amb aquest repartiment d’aportacions i un full de ruta que vagi més enllà del dia a dia serà possible aconseguir l’objectiu comú per a totes les parts: assegurar la viabilitat de Grup Zeta i de les seves històriques capçaleres periodístiques.
4 de desembre de 2013