«Derroche millonario del poder autonómico» (El Mundo); «plantillas mastodónticas», «agujeros sin fondo y sin audiencia» (El País): són expressions utilitzades abastament i impunement, referides a les televisions autonòmiques, pels altaveus de grups mediàtics amb interessos al sector audiovisual que uneixen les seves exigències a les de la patronal privada del sector (UTECA) i als sectors més dretans de l’espectre polític. Les darreres setmanes, i amb motiu de la campanya electoral, s’han multiplicat les propostes agosarades, que han anat des de demanar el tancament de totes les televisions autonòmiques (Rosa Díez) fins a la seva privatització, passant per alternatives estrambòtiques del PP com unificar-les en un sol canal de TVE (amb desconnexions regionals) o integrar EFE a RTVE, això sí, «mantenint el seu projecte i autonomia», i defensant l’Estatut de l’Agència pendent des del primer govern de Rodriguez Zapatero. A Catalunya, el candidat del PP s’ha apuntat a tancar canals de TV3 ignorant que són pures emissores de continguts, i el de CiU a reclamar «més retallades» a la CCMA com si ja no n’haguéssim tingut prou.

A les propostes electorals, algunes molt perilloses i altres dites a la ba-ba-là (per exemple demanant la reforma de la Llei del Tercer Canal, abolida per la Llei Audiovisual espanyola), s’uneixen però els fets, que en alguns casos voregen el dramatisme: tancament d’RTV Mallorca, aprimament de la TV de Gandia, descapitalització contrària a la llei i al parlament autonòmic de la RTV d’Astúries que l’aboca a la desaparició, incerteses pressupostàries a la ràdio i a la TV de l’Hospitalet, de Badalona, de Gavà, de COM Ràdio, arran de les restriccions als Ajuntaments, etc. Un sector, el local, que ja patia una precarietat estructural per l’opció generalitzada per la subcontractació de personal a través de productores. I allà on no es desmantella els mitjans se’ls controla directament des del govern de torn, vulnerant el caràcter de mitjà públic i ajudant a la fallida econòmica per falta de credibilitat (Canal 9, TeleMadrid, TV de Galícia, i ara novament IB3…). Sense oblidar la liquidació dels petits avenços aconseguits en la regulació de l’audiovisual, com l’eliminació del Consell Audiovisual de Navarra, que seguirà les passes del també desaparegut Consell Audiovisual de Madrid, en una involució contrària a les recomanacions de la Unió Europea sobre el tema. Pel que fa a RTVE, ni s’assegura un finançament suficient sense publicitat ni es garanteix que un canvi de govern no impliqui canvis en la cúpula i en els informatius, on el PP ja amenaça d’entrar com si no hi hagués una llei que n’assegura, en teoria, la independència.

A Catalunya, i apel·lant a l’austeritat i «l’agilitat», també s’aprofita per retallar pressupost, competències i representativitat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), i des del Govern es proposa reformar la nova Llei de la CCMA amb mesures que redueixen els requisits de majoria qualificada per aspectes essencials, que retornen poder a la figura de President i li asseguren el suport de la majoria progovernamental, a través d’una composició que assegura una majoria absoluta. El que no es garanteix és que es compleixi la Llei, que preveu l’elecció de professionals capacitats com a criteri essencial per formar part del Consell de Govern. De propina, es redueix la composició del Consell Assessor, l’únic mecanisme de participació social que en un mitjà públic hauria de ser potenciat i no retallat, i s’hi elimina la presència de representants dels treballadors.

Per tot plegat, l’SPC crida els candidats a les eleccions del 20-N a la defensa del sector públic de la comunicació, l’únic que pot garantir a la població una programació i un entreteniment de qualitat i una informació veraç i plural, que ajudi a crear una opinió pública ben formada, base de la societat democràtica. I a la societat, veritable titular del dret constitucional a la informació, a prendre nota de les propostes dels diferents partits en aquest àmbit, i a actuar en conseqüència el dia de la votació.

Barcelona, 17 de novembre de 2011