Per damunt de qualsevol interpretació de la votació d’ahir sobre la reforma de la Llei de la CCMA hi ha un fet evident: el Parlament es va dividir en dos blocs i el Govern va trencar el consens aconseguit en la Llei del 2007 que va costar set anys dur endavant. És a dir que el que havia de ser una llei per dirigir una eina de país torna novament a la dialèctica entre govern i oposició, contravenint tota la normativa europea al respecte i acostant-nos als deplorables exemples de radiotelevisió progovernamental que es mantenen encara a mitja Espanya i amenacen també de tornar a RTVE. I a més, CiU tira endavant aquesta contrareforma amb el PP, que va votar contra la llei vigent fins ara, que es desmarca dels seus objectius fundacionals, que proposa la desaparició o la privatització de les autonòmiques, que va portar al Constitucional la Llei Audiovisual de Catalunya, i que ara vol modificar la Llei Audiovisual espanyola perquè no es creï el CEMA, mentre a Catalunya pacta amb CiU una plaça més per ser present al CAC, que també s’ha reformat per fer-lo menys independent de les majories conjunturals al Parlament.

Hores d’ara ja ningú no s’enganya sobre els suposats objectius d’austeritat i d’agilitat argumentats per a la reforma: es podia estalviar també reduint els sous dels membres del CAC i del Consell de Govern de la CCMA (aprovats pel mateix Parlament) i reduint també el nombre d’integrants, però de manera consensuada i no prenent la bandera dels professionals que durant anys hem criticat la política de quotes polítiques per comptes dels criteris professionals, i utilitzar-la ara per justificar una reducció que deixa el govern de la CCMA en mans de la majoria de govern sense canviar el criteri de les quotes, que ara ho seran dels tres grans.

Tot el que es buscava des de fa temps ja s’ha aconseguit: tornar al control governamental dels mitjans públics de tots els catalans per garantir el que alguns anomenen el “relat nacional” però que més aviat pot ser un relat del partit governant.

Malgrat el que diu la Llei, on a partir d’esmenes de representants dels treballadors s’han introduït expressions més exigents per garantir la idoneïtat dels candidats al Consell de Govern, que ha d’avaluar el CAC, no és fàcil imaginar que els partits majoritaris no hagin iniciat ja la fontaneria habitual, que apareix obertament a la premsa, per repartir-se les cadires no sols del CAC i del Consell de Govern de la CCMA, sinó els directors de TV3 i Catalunya Ràdio i els caps d’informatius respectius.

Per tot això l’SPC reitera la denúncia pública a la societat de l’estafa que representa aquest enorme pas enrere en la democratització dels mitjans públics de la Generalitat, perquè afecta al dret constitucional dels ciutadans a una informació veraç, lliure i rigorosa, i també pel que fa a l’afebliment d’uns mitjans bàsics per a la vertebració social, lingüística i cultural, en un panorama mediàtic advers dominat per grups privats d’àmbit espanyol i amb interessos de negoci i no de servei públic. S’ha vist en l’acceptació vergonyant per part de CiU de l’esmena presentada pel PP a petició de l’associació de ràdios privades, l’ACR, i es pot veure en el futur quan es plantegi per a TV3.

L’SPCdóna tot el suport als treballadors de la CCMA, que poden patir aviat canvis que responguin només a interessos partidistes i que poden distorsionar els criteris professionals que progressivament s’han anat imposant, i els anima a utilitzar les eines democràtiques aconseguides fa anys justament per oposar-se a situacions com la que pot tornar a venir.

Però cap cicle és igual a un d’anterior, i si alguns, per interessos a curt termini, han trencat el mirall de la Corporació, contra tot el seu ideari nacionalista i contra els partits que compartien el paper i el model de la CCMA, els treballadors sabran recollir les miques i anar-lo recomponent amb el suport de la societat, que ja ha començat a saber el que es perdrà a causa de les retallades pressupostàries, de la imposició de la limitació de la publicitat i de les directrius que emanin d’una direcció que respondrà només a la lògica del Govern.

TV3 anava bé, líder els darrers anys, en competència amb grans televisions privades; Catalunya Ràdio manté un digníssim lloc a Catalunya, i la nau s’anava encaminant cap al reflotament. Ara, sense cap raó empresarial ni de gestió ni cap necessitat democràtica, s’interromprà aquesta dinàmica i es procedirà a canviar els llocs de comandament amb la consegüent discontinuïtat, agreujada per la disminució pressupostària i publicitària, que vol dir de l’oferta i de l’audiència, que pot ser l’escenari per aprofundir en l’ofensiva contra els mitjans públics i preparar el terreny a una reducció de plantilla o a la privatització total o parcial de la CCMA. I aquí hi sortiria perdent, encara més, tota la societat catalana.

Barcelona, 16 de febrer de 2012

Etiquetes: , , , , , ,