Frustrat el nomenament de Ramon Rovira com a director de TV3, el Govern va tornar a proposar el nom d’Eugeni Sallent, que va ser la primera opció per substituir Mònica Terribas un cop CDC va decidir defenestrar-la i pactar amb el PP la reforma de la CCMA, per retornar a la governamentalització i redimensionar la Corporació. Llavors el comte de Godó va demanar que no li prenguessin Sallent, però ara el propietari del grup mediàtic ha fet el sacrifici de deixar-lo marxar, no se sap a canvi de què.

Ahir es va produir el canvi de direcció, del que s’ha informat oficialment amagant vergonyantment que primer, i d’acord amb la Llei, es va haver de destituir Mònica Terribas, amb dos vots en contra i quatre a favor. Ara cal recordar al nou director que des de la direcció de la televisió pública no es pot treballar per a la privada. En el seu moment ja es va beneficiar de professionals de la pública per enlairar RAC 1, just quan va marxar de Catalunya Ràdio al projecte del Grup Godó. No es discuteix la seva capacitat en els últims 13 anys al servei del projecte d’aquest grup, però qui ha defensat com a vicepresident de l’ACR l’eliminació de la publicitat a la ràdio pública, necessitarà un bon canvi de xip per ser mereixedor d’ocupar la direcció de TV3.

El repte no és “fer més amb menys”, sinó fer una televisió independent al servei dels ciutadans, plural i de qualitat, que continuï sent líder, no solament com a televisió preferida i més seguida pels catalans, sinó també en innovació, servei públic i canal de cohesió social. I també mantenir el que funciona, i especialment no retallar els graus de llibertat informativa assolits els darrers anys. Perquè TV3 ha de ser una BBC catalana, una televisió de país, ni de govern ni de partit, un mitjà de comunicació de nivell europeu, i no marginal.

L’intervencionisme del Govern i dels partits que han pactat la reforma i els nomenaments trenca la garantia d’independència en la gestió que amb la LLei de la CCMA del 2007 es va voler assegurar a través del consens i de no fer coincidir les legislatures amb els períodes de gestió de les direccions dels mitjans públics. I com veiem novament que passa a la BBC, a les democràcies madures els alts càrrecs professionals es trien per avaluació de currículum, per concurs o per oposició, i almenys es decideix entre una terna de candidats i no amb opacitat i a dit.

En l’era digital de la comunicació no es pot continuar actuant sense respecte als professionals que fan possible el dia a dia, que TV3 sigui una història d’èxit, que es trobi en un dels seus millors moments davant la competència privada, i tot això malgrat la retallada de pressupost i la baixada de publicitat.

Per això l’ SPC encoratja els professionals de TV3 a seguir defensant el servei públic de qualitat, plural i independent, amb eines com el Llibre d’Estil i l’Estatut Professional. I també la producció interna, que necessita de tota la plantilla, per oferir un bon servei públic, que és un pilar de la democràcia.

Barcelona, 26 d’abril de 2012