La Federació Internacional de Periodistes (FIP) s’ha negat de forma expressa a ser inclosa com a signant de l’anomenada Declaració de Madrid, document final de la Trobada de Mitjans Europeus convocada pel Govern espanyol. A aquesta trobada havien estat convocades totes les agrupacions empresarials més la FAPE i s’havia pretès simular la presència dels sindicats amb una invitació a la FIP per expressar-se sobre els drets d’autoria. No obstant això, quedava fora del gran lema de la trobada –«Els nous desafiaments»– mentre el protagonisme es reservava al discurs dels patrons dels grans mitjans.

Tot el desenvolupament de la trobada va ser un desplegament del ja conegut discurs neoliberal de les associacions patronals. Tots els missatges anaven destinats a disfressar les raons de la crisi del sector afegint-hi a més un reclam de polítiques de desregulació i el seu ja gastat compromís de «promoure alts estàndards ètics en l’autorregulació de la publicitat», així com el supòsit de respecte dels drets d’autoria dels periodistes que vulneren de forma sistemàtica.

Les intervencions de María Penedo i de Fernando González Urbaneja, de l’Associació de la Premsa de Madrid (APM) i de Pamela Morinière, de la FIP, van posar en evidència la fal·làcia d’aquesta autorregulació, així com el reclam que es respectin de manera efectiva els drets dels periodistes.

Així mateix, des de la platea, Paco Audije (CCOO i conseller de la FIP) i Manuel Mediavilla (FeSP) van posar en evidència el doble llenguatge de les empreses, que «parlen de qualitat, responsabilitat i autorregulació mentre liquiden als professionals amb experiència que aporten aquesta qualitat i fan taula rasa de qualsevol ètica i rigor en nom del negoci i de la difusió».

En definitiva, el document acordat no recull més que una sèrie de bones intencions i promeses insubstancials que ho deixen tot com abans de la convocatòria. No obstant això i malgrat les seves encertades intervencions, la FAPE va acabar subscrivint aquest brindis al sol; la qual cosa no va fer la FIP de manera expressa.

Quan es va veure inclosa en la llista de signants, sense el seu consentiment, la FIP va sol·licitar ser exclosa immediatament. La locutora del document es va veure obligada a fer-ho davant la concurrència; per a vergonya de l’organització d’aquesta cercavila amb la què la presidència espanyola de l’Europa comunitària deia que pretenia aportar solucions a la situació del sector.