Notícia apareguda el 15 d’agost de 2006 a www.periodistas-es.org

El president del Sindicat de Periodistes de Portugal, Alfredo Maia, ha mobilitzat la professió i altres agents socials en una campanya que s’estendrà fins al pròxim 15 de setembre per sensibilitzar els diputats de l’Assemblea de la República de les greus conseqüències per a la llibertat de premsa que tindria l’aprovació d’algunes disposicions sobre drets d’autor contingudes en la Proposta de llei de revisió de l’Estatut del Periodista.

La proposta de llei que debatrà l’Assemblea de la República proposa modificar l’Estatut per tal que els periodistes no puguin oposar-se a “modificacions formals introduïdes a les seves obres” pels seus superiors jeràrquics. Alfredo Maia ha demanat a periodistes, però també a altres professionals que puguin ser subjectes de drets d’autor, que es mobilitzin per recollir firmes en el seu entorn que subscriguin un escrit dirigit al president de l’Assemblea de la República i als diputats per recordar que la llibertat d’expressió i el dret a la informació són valors essencials de l’estat de dret, i que pertoca als periodistes assegurar el dret dels ciutadans a ser informats a través dels mitjans de comunicació, que han de garantir un espai de llibertat i independència perquè la informació sigui contrastada i veraç.

Per al dirigent sindical, l’exercici responsable d’informar només és possible si els periodistes tenen garantida la llibertat de creació i d’expressió bàsics en el procés informatiu a través dels mitjans, i correspon a l’Estat garantir aquestes condicions per a la pràctica d’un periodisme lliure i responsable. És per això que, assenyala, concedir expressament a l’estructura jeràrquica de la redacció la facultat d’alterar, sense consentiment de l’autor, els treballs originals, argumentant “necessitats d’espai” o “adequació a l’estil” de l’òrgan d’informació posa en causa la relació de confiança entre el periodista i les fonts d’informació en considerar legítima l’amputació d’una informació al marge de l’autor, el qual no podrà determinar quins són els testimonis vitals per a la comprensió del context. Agrega que la proposta legitima l’adulteració greu dels originals i del sentit de les declaracions i dels fets recollits; i que autoritza la manipulació de la informació amb mers criteris mercantils o d’instrumentalització, a més d’obrir el camí a la censura interna a les redaccions.

En una altra perspectiva, segueix Maia, en conferir a l’entitat propietària i al grup econòmic en que aquesta s’integra el dret a la lliure utilització, en tots i a qualsevol òrgan d’informació de l’empresa o grup, les obres destinades al mitjà per al que està contractat el periodista, es viola grosserament un principi fonamental del dret d’autor, perquè “es dóna protecció legal a una veritable usurpació”.

Segons el sindicat, legitimar la lliure reutilització dels textos en diversos òrgans d’informació pertanyents a un mateix grup econòmic, contribueix de forma decisiva a agreujar l’empobriment de la diversitat informativa, estrangular el pluralisme en la comunicació social, i augmentar la precarietat i la desocupació entre els periodistes com a conseqüència de l’eliminació de llocs de treball en el sector. Altres conseqüències negatives són que es transforma la informació en un “producte blanc”, sense la firma d’un autor que respongui per ella; i es legitima un veritable “atemptat als drets morals” dels autors de les obres usurpades i potser refetes, en transformar la informació, un bé essencial, en una mercaderia adaptable als interessos del mercat, susceptible de condicionar les opcions dels ciutadans. Per evitar aquestes conseqüències negatives, el sindicat demana als periodistes portuguesos i a la ciutadania que apel·lin a l’Assemblea de la República perquè s’alteri el contingut de la Proposta presentada, retirant aquelles parts que atempten contra la llibertat de creació i d’informació, i reforçant l’exercici lliure i responsable del periodisme com a element fonamental de la llibertat de premsa.