Des del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) estem seguint amb inquietud com afecta la crisi per la pandèmia del coronavirus en el món de la comunicació. I estem veient com els i les periodistes a la peça són de nou el col·lectiu més castigat per les conseqüències que la crisi sanitària està provocant als mitjans de comunicació, com també en el conjunt del teixit empresarial. Aquesta situació, a més, afecta amb escreix aquelles persones amb uns ingressos tan escassos que ni tan sols els arriben per poder afrontar amb regularitat el pagament de les quotes d’autònoms de la Seguretat Social.

A la crisi econòmica de l’any 2008, el sector de la Comunicació va ser el segon en pèrdua d’ocupació, en percentatge, per darrere de la Construcció. Ara, anem pel mateix camí. Cert que des del Govern espanyol i des del de la Generalitat, s’han arbitrat mecanismes perquè les mesures preses per lluitar contra el COVID-19 no tinguin efectes en l’ocupació i també per ajudar els i les treballadors/es autònoms/es (Les podeu trobar resumides en aquest enllaç). Però la realitat està demostrant que són insuficients perquè en el nostre sector hi ha periodistes a la peça que no podran accedir a les ajudes.

A l’SPC entenem que el fet d’estar donat d’alta a la Seguretat Social com a autònom demostra una activitat professional que les administracions públiques no poden deixar de banda davant la pandèmia i així ho evidencien les mesures que han pres i han fet públiques. Però també és cert que l’extrema precarietat en què viuen massa professionals de la informació no els permet en molts moments de l’any, de durada diferent segons els casos, pagar les seves quotes d’autònom.

Les administracions públiques no poden tampoc deixar fora de les seves ajudes aquestes persones. En diversos països del nostre entorn (Bèlgica, Holanda, França, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Noruega, Portugal, Regne Unit…) ho estan fent, tal com ho reflecteix la Federació Europea de Periodistes (FEP) en aquesta nota. També és cert que ho poden fer perquè disposen de legislacions que donen cobertura social als i les professionals a la peça, a tots, sigui quin sigui el seu volum de feina. Tenen el que fa anys que els sindicats de periodistes reclamem a Espanya i que fins ara no s’ha fet: posar els i les professionals a la peça i freelances espanyols al mateix nivell que els seus col·legues europeus donant-los cobertura social en proporció a la feina que fan.

No es tracta de fer ara la llei que reguli aquesta qüestió i posi fi a la situació tercermundista que pateix aquest col·lectiu, però sí que li exigim al Govern espanyol dues coses: la primera, el seu compromís quan acabi la crisi sanitària i torni tot a la normalitat de posar en marxa aquesta Llei de Drets Laborals del Periodisme, que ha de donar cobertura social al col·lectiu de periodistes a la peça. En segon lloc, mentrestant ha d’arbitrar mesures perquè els i les freelances que no estan donats d’alta a la Seguretat Social perquè no poden, puguin rebre ajudes que els permetin també sobreviure a la pèrdua d’encàrrecs i de feines que estan patint durant aquestes setmanes de confinament.

Al Govern de la Generalitat també li demanem que estudiï mesures per donar suport a les persones del col·lectiu de periodistes a la peça més precaritzades i que queden fora de les ajudes oficials. L’any 2008 es va xifrar la pèrdua de llocs de treball al sector de la Comunicació en uns 12.000. En realitat, la xifra va ser molt més alta perquè no es tenia en compte l’exèrcit de periodistes a la peça que es van veure d’un dia per l’altre sense les seves col·laboracions i que no constaven enlloc perquè per als mitjans no existien com a treballadors. Ara no pot tornar a passar el mateix i des de les administracions públiques no es pot permetre que aquestes persones quedin de nou amb una mà al davant i l’altra al darrere.

L’SPC no vol passar per alt l’allau d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que s’estan fent a moltes empreses, també als mitjans de comunicació. Estem intervenint en les negociacions en molts d’ells i ho seguirem fent en tots els que es demani la nostra presència per aprofitar la nostra experiència i coneixement del sector. Vetllarem perquè qualsevol mesura que es prengui sigui retroactiva un cop acabi la crisi sanitària i tot torni com estava en el moment de començar.

31 de març de 2020