La FIP publica a la seva pàgina web un extens informe del periodista Tim Dawson, el seu observador en el judici que en els darrers mesos s’ha fet a Julian Assange arran de la petició d’extradició per part dels Estats Units. Dawson és un dels deu periodistes autoritzats a seguir presencialment les sessions. Del resultat d’aquest procés en pot dependre la supervivència del periodisme en llibertat.

L’audiència d’extradició de Julian Assange va escoltar l’últim testimoni personal el 2 d’octubre passat; ja que les presentacions finals es faran per escrit i la part dispositiva de la jutgessa Vanessa Baraitser es dictarà el pròxim 4 de gener en The Old Bailey, el Tribunal Penal Central de Londres. La FIP recorda «les estranyes circumstàncies en què aquesta audiència s’està desenvolupant; sobretot per l’escassa presència d’informadors ja que només deu han estat autoritzats a assistir-hi arran de les grans, per les qüestions que hi ha en joc».

Coincidint amb el final de l’aquesta primera fase judicial, la FIP ha publicat un ampli informe del que hi ha succeït. Després de desgranar cadascun dels passos Dawson conclou amb diverses observacions que poden despertar la preocupació del periodisme sobre la llibertat d’informació: «el cas Assange és sorprenent: és el primer editor a ser perseguit d’aquesta manera. El més pertorbador de tot és que crearia un precedent que les administracions estatunidenques podrien desplegar contra periodistes en qualsevol part del món si les seves històries es basessin en informació obtinguda de documents classificats».

Dawson afegeix que «per descomptat, ningú creu que si Assange és processat amb èxit, els Estats Units iniciïn accions contra cada periodista que basi els seus articles en documents filtrats o classificats. El govern dels Estats Units no tindria ni el temps ni els recursos i, de totes maneres, amb freqüència filtra material deliberadament per a les seves pròpies finalitats. No obstant això, una amenaça legal desplegada selectivament és d’allò més mortal. Qualsevol periodista que rebi informació classificada podria confiar a publicar el material filtrat amb impunitat. Però mai tindria aquesta certesa. Qualsevol informació que hagi molestat a l’administració estatunidenca podria provocar una acusació similar a la que actualment es dirigeix contra Assange».

Quan arribi això, per descomptat, «Assange bé podria haver desaparegut a la presó supermax ADX Colorado per un període i en condicions que farien enrojolar un carceller medieval. El públic podrà oblidar el seu nom, però el cap d’Assange a la punta d’una pica llançarà la seva ombra cada vegada més fosca sobre qualsevol reporter al qual se li ofereixi un document classificat. Els denunciants seran advertits que els convé callar i que treballin, mentre que la benèfica llum del sol cada vegada il·luminarà menys les actuacions que es prenguin en nom de la ciutadania». Dawson conclou que «és un destí que ha de témer qualsevol periodista que es preocupi per l’ofici que exercim.»